El Tribunal Superior de Justícia manté les urnes el 14-F i suspèn l'ajornament

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre ahir de forma cautelar el decret del Govern de divendres que ajornava les eleccions al 30 de maig, de forma que de moment es manté en vigor la convocatòria del 14-F. La Generalitat té temps fins demà per al·legar i després el TSJC prendrà la decisió final.

La interlocutòria del Superior de Justícia, que no es pot recórrer, accepta la mesures cautelaríssimes sol·licitades per un particular que dilluns va impugnar el decret del Govern que acordava suspendre les eleccions del 14-F a l’agreujar-se la pandèmia i fixar una nova convocatòria electoral per al 30 de maig vinent. Després va adoptar la mateixa decisió per a una altra impugnació que també demanava mesures cautelaríssimes.

La sala contenciosa va acordar la suspensió provisional del decret, sense esperar a resoldre sobre el fons de l’assumpte, per evitar que la seua decisió final tingui efectes “irreversibles” sobre la convocatòria electoral del 14-F, que exigeix posar ja en marxa el procés per dur a terme la votació.

La Junta Electoral reactiva els processos davant de la possibilitat que les urnes es posin al febrer

L’ajornament s’avala amb la “inexistència d’alternatives”, segons la Generalitat

Tot i que encara no ha decidit sobre el fons de la qüestió, una cosa que podrà fer a partir de demà una vegada acabat el termini d’al·legacions, la sala sí que aprecia que el decret del Govern “pot tenir incidència en l’àmbit del dret fonamental” reconegut a l’article 23 de la Constitució –la participació dels ciutadans en els assumptes públics mitjançant eleccions periòdiques– i recorda que l’ajornament del 14-F es va acordar en el marc del mateix decret d’alarma en què es va convocar, per la pandèmia de coronavirus.

La interlocutòria recorda que els comicis del 14-F van ser convocats el passat 21 de desembre, per dissolució automàtica del Parlament, i que el procés electoral “té una durada de 54 dies” amb diferents terminis, molts dels quals successius, que afecten la formació de les juntes electorals, les meses, el nomenament d’interventors, les candidatures, la propaganda o el vot per correu. Al·ludeix així que els comicis no van ser convocats per Pere Aragonès en funcions de president després d’haver estat inhabilitat Quim Torra pel Suprem, sinó que va ser la conseqüència que el Parlament no elegís un successor. D’aquesta forma, alguns experts adverteixen que no podria ajornar o suspendre uns comicis qui no els ha convocat.

La Generalitat i la Fiscalia poden presentar les seues al·legacions abans de demà dijous a les 10.00 hores i després el TSJC decidirà si manté o no la suspensió acordada ahir de forma urgent. El Superior de Justícia també va traslladar ahir la seua resolució de forma immediata a la Junta Electoral Central (JEC) i a la Diputació Permanent del Parlament, perquè el rellotge electoral que havia quedat paralitzat divendres torna a estar en marxa.

L’Executiu defensa que es va decidir traslladar les urnes al 30 de maig en base “a criteris sanitaris i epidemiològics que, a dia d’avui, segueixen vigents”. A més, va acusar el Superior de Justícia de generar inseguretat jurídica. Els consellers Meritxell Budó i Bernat Solé van recordar a més que l’ajornament es basa en un acord de partits.

L’informe jurídic del Govern conclou que l’ajornament es justificarà per la inexistència d’alternatives “menys costoses” i de “proporcionalitat estricta” per garantir les “màximes condicions de sufragi universal” en situació de pandèmia.

Recorda que la situació sanitària afecta la finalitat del procés electoral d’oferir resultats “fiables”. Concretament, remarca la necessitat d’aconseguir la “credibilitat” del procés electoral per donar “legitimitat” als càrrecs electes amb una participació “àmplia” de la ciutadania.

Des de la Moncloa “respecten” la decisió judicial, que és “bastant coincident” amb la postura que mantenia el ministre de Justícia.