PANORAMA
Biden pren possessió amb una crida a la unitat: “La democràcia ha prevalgut”
Després de convertir-se en l'inquilí número 46 de la Casa Blanca, aspira a ser “president de tots els nord-americans” i acabar amb la “guerra no civil” || Kamala Harris fa història com a vicepresidenta
Joe Biden és oficialment des d’ahir el president número 46 dels Estats Units, a l’assumir formalment el càrrec en una simbòlica cerimònia en la qual va llançar una clara crida a la unitat i en què, a banda de celebrar que “la democràcia ha prevalgut” després de l’assalt al Capitoli, va advocar per resoldre qualsevol diferència de forma pacífica, en contraposició amb les “mentides” i la violència.
Amb la mà esquerra sobre la Bíblia de la família i la dreta en alt, el nou mandatari va recitar el text protocol·lari davant del president del Tribunal Suprem, John Roberts, cosa que formalment culmina una transició convulsa marcada pel rebuig de Donald Trump a reconèixer la seua derrota.
Biden, de 78 anys, és el president de més edat a arribar a la Casa Blanca, en la qual entrarà després de més de tres dècades com a senador i vuit anys a l’ombra de Barack Obama, com el seu vicepresident entre el 2009 i el 2017. Obama sí que va ser present a la cerimònia, igual que els expresidents Bill Clinton i George W. Bush, mentre que en representació de l’Administració sortint hi va acudir el vicepresident, Mike Pence.
No hi va assistir el president sortint, Donald Trump, a qui Biden no va al·ludir directament en el seu discurs però amb qui sí que va voler marcar distàncies en termes de missatge. “El dia de la democràcia”, com el va descriure el nou mandatari, Biden va declarar que els EUA no celebren la seua pròpia victòria electoral, sinó una “causa” que transcendeix i afecta tots els ciutadans. “Avui celebrem el triomf no d’un candidat, sinó d’una causa, la causa de la democràcia. S’ha sentit la voluntat del poble”, va declarar, per tot seguit advertir que la “democràcia és fràgil” i que, malgrat tot, “ha prevalgut”, en una al·lusió a l’assalt al Capitoli del 6 de gener que es va saldar amb cinc morts i que ha sacsejat la política nord-americana.
Biden va tornar una vegada i una altra al llarg del discurs a la unitat com a dogma, a l’entendre que amb aquesta “es poden fer grans coses”. El nou president va demanar acabar amb el que va definir com una “guerra no civil” entre demòcrates i republicans i va prometre treballar dur tant pels que no li van donar suport en les eleccions del passat 3 de novembre “com pels que ho van fer”. A ells els va traslladar que no és nou que hi hagi diferències, però va deixar clar que “les discrepàncies no han de portar a la desunió” i és necessari “abaixar la temperatura”.
Va considerar que el país ha demostrat al llarg de la història que és capaç de superar els obstacles i va posar com a exemple d’aquesta capacitat per avançar amb l’objecte de la igualtat que hagi sigut una dona, Kamala Harris, qui hagi pres possessió minuts abans del seu discurs com a vicepresidenta, la primera que ostenta el càrrec al país.
En la investidura hi va haver cabuda per a les actuacions de Jennifer Lopez i Lady Gaga, aquesta última per entonar l’himne nacional. Un altre moment emotiu el va protagonitzar la jove poeta Amanda Gorman, de 22 anys, que va fer una crida, com Biden, igualment a la “reconciliació”.
Els líders internacionals demanen al nou líder renovar les aliances Els líders mundials van saludar el nou president dels EUA. La Unió Europea va celebrar “la tornada” dels Estats Units a l’arena internacional amb l’arribada de Joe Biden a la Casa Blanca, després de quatre anys de tibantors amb Donald Trump, i va plantejar una aliança “renovada” basada en els pactes en matèria climàtica i digital.