SEGRE

POLÈMICA TRIBUNALS

El TSJC deixa en mans de Moncloa els comicis, al permetre ajornar-los si hi ha confinament

També sospesa el canvi de data si la pandèmia s'agreuja || Defensa el 14-F perquè no es prolongui la “provisionalitat institucional”, en línia amb els arguments de PSC, patronals i sindicats

La taula de partits i Govern va acordar el divendres de la setmana passada traslladar les eleccions al 30-M.

La taula de partits i Govern va acordar el divendres de la setmana passada traslladar les eleccions al 30-M.ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Després de conèixer-se dijous que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) confirmava la decisió de mantenir per ara la data per a les eleccions al Parlament el 14 de febrer, ahir van sortir a la llum els arguments en què van basar aquesta decisió, que deixa sense efectes de moment el decret d’ajornament dels comicis al 30 de maig. Així és que els magistrats van manifestar que, d’entrada, els comicis s’han de celebrar d’aquí a 20 dies per evitar “un període prolongat de provisionalitat” i “preservar la normalitat democràtica” malgrat la pandèmia. Igualment, van dir que, mentre el Govern espanyol no permeti i imposi confinaments domiciliaris, res impedeix que els ciutadans puguin acudir a les urnes. De manera que el TSJC va confiar l’ajornament electoral a l’adopció d’unes mesures que només pot decretar Moncloa. El canvi de data es podria justificar també si empitjora el nivell de contagis.

Així les coses, els magistrats van fer seus els posicionaments esgrimits durant les últimes setmanes per les patronals i els sindicats, que es van mostrar obertament en contra de traslladar les eleccions a la primavera, i també pel PSC, que va ser l’única formació que va mostrar el seu desgrat per fixar les votacions el 30 de maig, i va apostar, a tot estirar, per retardar-les a març.

El Govern ha convocat per avui una reunió tècnica de la taula de partits sobre el 14-F

Per al TSJC, portar les eleccions del febrer al maig provocaria “un període prolongat de provisionalitat” marcat per una “situació de bloqueig i de precarietat institucional que afecta així mateix la legitimació del Govern”. Tampoc veuen bé els magistrats mantenir tant temps vacant el càrrec de president de la Generalitat. “L’absència d’un president afecta principis democràtics relatius al funcionament normal de les institucions, ja que ara els membres del Govern són inamovibles, perquè ningú els pot cessar, i el control polític resulta limitat”, van manifestar.

Els magistrats van apuntar la línia per la qual pot anar la resolució final del litigi, que es coneixerà abans del 8 de febrer. Si esgoten el termini que s’han donat per dictar una sentència definitiva, aquest es produirà en plena campanya electoral. Tot i així, van apuntar que la decisió de mantenir provisionalment els comicis al febrer no obliga “irreversiblement” que s’acabin celebrant llavors.

“Això no significa que no puguin donar-se canvis substancials d’aquí al 14 de febrer, tant en les normes reguladores de l’estat d’alarma com en l’àmbit sanitari, derivats de l’evolució negativa de l’epidèmia, cosa que podria justificar una altra decisió de les autoritats competents adoptada conforme a dret”. En aquest sentit, els magistrats van posar èmfasi en el fet que ara no hi ha un confinament general, que sí que hi havia quan es van ajornar les eleccions d’Euskadi i Galícia.

Amb tot, no tots els magistrats del TSJC encarregats d’examinar aquest litigi es van mostrar unànimes a l’hora de descartar, de moment, l’ajornament de les eleccions al Parlament. Un d’ells va emetre un vot particular en el qual es va mostrar en contra d’adoptar les mesures cautelars sol·licitades, a l’entendre que no es pot garantir el dret a la salut si es vota al febrer.

Els arguments jurídics esgrimits pel TSJC per mantenir en suspens l’ajornament electoral evidencien una “operació d’Estat” orquestrada pel PSC. Així ho va afirmar ahir el vicepresident, Pere Aragonès, que va apressar els magistrats a adoptar una decisió definitiva sobre el contenciós i va advertir d’una abstenció elevada si es fa una crida a les urnes en vint dies. També la portaveu del Govern i consellera de Presidència, Meritxell Budó, va reiterar que les autoritats sanitàries recomanen traslladar els comicis a finals de la primavera i va vaticinar que l’Estat es veurà obligat a decretar un nou confinament domiciliari similar al del març i l’abril de l’any passat “en el curt termini”.

Tot i així, la majoria dels partits donen per fet que les eleccions se celebraran al febrer i ja greixen la maquinària electoral perquè estigui preparada d’aquí a una setmana, moment en què, si una sentència definitiva del TSJC no ho impedeix, es donarà el tret de sortida a la campanya. D’aquesta forma, la vicepresidenta de JxCat i líder del partit a Barcelona, Elsa Artadi, va instar a omplir les urnes el 14-F davant de l’“ofensiva de l’Estat” a fi de demostrar que no manen els socialistes. També la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va fer una crida a l’independentisme perquè faci “confiança i seguretat” a la ciutadania. Rovira, que porta pràcticament tres anys a Suïssa, va denunciar també una “maniobra” del PSC i del PSOE per imposar la data de les eleccions i guanyar-les. El presidenciable de Cs a la Generalitat, Carlos Carrizosa, va instar el Govern a acatar el mandat judicial i a disposar-ho tot per votar el 14-F. Així mateix, va acusar els socialistes de fer “càlculs electorals” amb la data dels comicis. Per contra, el líder del PSC, Miquel Iceta, va negar de nou estar darrere dels recursos a l’ajornament i es va obrir a ser nomenat ministre.

tracking