El Govern central busca fórmules per evitar que les pensions pugin més que la inflació

El Govern central ha plantejat en el diàleg social fórmules que garanteixin el poder adquisitiu de les pensions, però que evitin que acabin pujant per sobre del cost de la vida, com ha passat el 2020 amb una revalorització del 0,9% davant d’un índex de preus de consum (IPC) del -0,5%. Es donaria així compliment a la recomanació del Pacte de Toledo, que advoca per mantenir el poder adquisitiu de les pensions amb una revalorització anual basada en l’IPC real, però intentant que no es produeixin guanys addicionals de poder de compra, segons fonts del diàleg social.

A la fitxa de pensions enviada pel Govern a Brussel·les, es parla de derogar l’encara vigent índex de revalorització de les pensions (IRP) introduït pel PP el 2013, que només garantia una pujada mínima anual del 0,25%.

L’Executiu vol eliminar el factor de sostenibilitat del PP, que té en compte l’esperança de vida

Per poder substituir-lo s’aposta per una nova fórmula que estigui vinculada a l’IPC “que simultàniament eviti la necessitat de reduccions nominals en l’eventual cas que es produïssin guanys puntuals de poder adquisitiu”. És a dir, es tracta de buscar una fórmula que eviti la baixada nominal de les pensions.

El que no ha arribat encara a la taula de negociació és l’ampliació del període de còmput per calcular la pensió, malgrat que el Govern ha inclòs aquesta mesura a la fitxa enviada a Brussel·les. En aquest sentit, en un dels esborranys previs es van fer càlculs sobre una possible pujada a 35 anys, que finalment no va ser inclosa al document que es va enviar a la Comissió Europea.

El 2022 conclourà l’augment progressiu del període de

còmput

que des del 2013 està pujant de 15 a 25 anys, a raó d’un any per cada any. El Govern espanyol preveu plantejar aquest assumpte en una segona fase de la negociació, en la qual també es tractaria la derogació del factor de sostenibilitat inclòs a la reforma del Parti Popular, l’entrada en vigor del qual es va suspendre fins al 2023 i que suposa l’ajustament de l’import de la pensió a l’esperança de vida prevista.

Val a dir que la Seguretat Social vol substituir-lo per un “mecanisme d’equitat intergeneracional” que tingui en compte no només l’esperança de vida, sinó també altres indicadors.

Contràriament, han acollit de bon grat –almenys els sindicats– la proposta d’incentivar econòmicament el retard voluntari de la jubilació mitjançant un xec únic a cobrar en el moment de la sortida del mercat laboral. Tanmateix, fonts sindicals han anticipat que determinar la quantia d’aquest xec suposarà una negociació complicada.

D’altra banda, no s’ha parlat encara de la resta de temes que s’han inclòs a la fitxa de pensions que el Govern estatal ha traslladat a la Comissió Europea, entre els quals hi ha el sistema de cotització per ingressos reals per als autònoms, la revisió del complement de maternitat i l’augment de la base màxima de cotització. A més, a aquestes reformes s’hi sumen l’impuls als plans de pensions d’ocupació per mitjà de la creació d’un fons públic.

Aposta per desincentivar les jubilacions anticipades Sobre la taula del diàleg social hi ha propostes que tenen per objectiu desincentivar la jubilació anticipada i fomentar la jubilació demorada voluntària, un assumpte que ha trobat més reticències per part dels agents socials pel que té a veure amb restringir les jubilacions prematures.