DOCUMENT | El TSJC al·lega que no existeix "causa de força major" per impedir de votar el 14F

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha justificat la seua decisió de mantenir els comicis del 14 F perquè la seua suspensió infringia el dret al vot, ja que no veu una "causa de força major" que impedeixi celebrar-los en plena pandèmia, que es permeten activitats "menys transcendents".

Així ho sosté la secció cinquena de la sala contenciosa del TSJC en la sentència (veure document en PDF) en què argumenta les raons de la seua decisió d’anul·lar el decret del Govern que suspenia les eleccions del 14 F –el fallo del qual va avançar divendres passat, primer dia de la campanya–, en un escrit que es pot recórrer davant del Tribunal Suprem, encara que això no paralitzaria el procés electoral.

En la seua sentència, que compta amb un vot particular d’un dels set magistrats de la sala, el TSJC adverteix que suspendre les eleccions del 14 F –que ja havien estat convocades– sense una "causa de força major" no està justificat, lesionaria el dret fonamental al vot i obriria un "període prolongat de provisionalitat en el funcionament de les institucions democràtiques de Catalunya".

La sala, que ressalta que l’actual estat d’alarma contempla "expressament" que es puguin mantenir els processos electorals, apunta que el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, en funcions de president després de la inhabilitació de Quim Torra, "no està habilitat expressament" per suspendre o ajornar eleccions.

Per aquesta raó, afirma que únicament una situació "imprevisible" que determini la "impossibilitat" de celebrar les eleccions per raons de protecció de la salut pública "podria autoritzar un ajornament", com va passar en el cas de les autonòmiques gallegues i basques de 2020.

Per això, la sala adverteix que si s’alteressin a pitjor les actuals condicions epidemiològiques, "de manera que no pugui votar-se amb les degudes garanties de seguretat sanitària", i es produís un canvi normatiu de l’estat d’alarma o s’endurissin les restriccions, sí que es podria plantejar aquesta suspensió, a causa de "força major" que ara no aprecia a Catalunya.

Un dels motius pels quals la sala no veu causa de força major per impedir la celebració dels comicis és perquè valora les mesures adoptades per les administracions per flexibilitzar el vot no presencial i per prevenir el contagi en la jornada electoral.

En aquest sentit, la sala subratlla que les restriccions vigents a Catalunya no han variat des que es van convocar les eleccions i permeten exercir "lliurement" algunes activitats "no essencials", pel que no creu "justificada" la suspensió d’una cita electoral "quan els riscos que suposa no són obstacle per a altres activitats, eventualment menys transcendents que l’exercici del dret de sufragi".

"És possible per als ciutadans circular en els termes que serien necessaris per acudir a un col·legi electoral, és possible efectuar cues i és possible romandre en espais tancats, en alguns casos sense límit d’aforament com succeeix en els transports. En aquest context, i des d’aquesta perspectiva de proporcionalitat relativa, no sembla justificada la suspensió d’una cita electoral", exposa.

Un altre dels arguments que esgrimeix la sala és que l’"interès públic" que hi ha en la celebració de les eleccions s’incrementa ja que existeix una situació de "vacancia" en la Presidència de la Generalitat, amb el Parlament dissolt i un vicepresident que té "limitades les seues competències", singularment les referides a l’hora de cessar i nomenar consellers.

"D’això es deriva una situació de precarietat institucional que exigeix una ràpida normalització en un període d’estat d’alarma, on s’intensifiquen les potestats del poder públic, amb l’adopció de decisions d’enorme transcendència, amb incidència en els drets fonamentals. Precisament per això l’ordenament afronta aquesta conjuntura imposant una pauta urgent de renovació electoral", indica.

Sobre l’argument de la Generalitat del risc de "deslegitimació" per una baixa participació, la sala admet que és cert que hi haurà electors afectats per la pandèmia que no podran votar de forma presencial, encara que matisa que en tots els processos hi ha electors que no poden anar a votar per raons mèdiques.

Malgrat reconèixer que en pandèmia el grup d’electors que no podran votar potencialment s’incrementa, bé perquè estiguin ingressats o en confinament domiciliari, el TSJC ressalta que existeixen mecanismes de vot anticipat i no presencial que són eficaços, com s’ha demostrat en les eleccions a Portugal.

És l’administració qui ha de desplegar els mecanismes adequats per garantir el dret a participació, assenyala el TSJC, que remarca que, malgrat que les restriccions influiran en les condicions en què es desenvoluparan les eleccions, no aprecia que les dificultats impedeixin un procés electoral "raonable i suficient des de la perspectiva de la legitimitat democràtica".

En aquest sentit, apunta que les eleccions se celebren en una societat informada, que les candidatures podran fer arribar les seues propostes als electors i en un context en què a Catalunya se n’han celebrat quatre d’autonòmiques en els últims deu anys amb una "significativa participació", de la qual cosa s’infereix que existeix "un cos electoral que ja té un ampli coneixement previ de les diferents opcions que se li presenten".

El TSJC també adverteix que la data que planteja la Generalitat com a substituta del 14 F, el 30 de maig, presenta un nivell d’"indeterminació absolut", ja que no està "prou justificada" davant de la variabilitat de la pandèmia, per la possible irrupció d’elements imprevistos, com soques o retards en la vacunació.