ÀSIA COP D?ESTAT
L'Exèrcit de Birmània pren el poder després de detenir la líder i Nobel de la Pau Suu Kyi
El partit vencedor en les últimes eleccions demana a la població que no accepti el cop d'Estat i protesti || Els militars decreten l'estat d'emergència durant un any fins a noves eleccions
Patrulles militars per Rangun, la ciutat més gran i antiga capital del país asiàtic.
Un cop d’Estat ha avortat la incipient i fràgil transició democràtica a Birmània, després que el poderós exèrcit arrabassés ahir el poder al Govern i detingués la seua líder i premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi.
Els militars, que malgrat iniciar una “democràcia disciplinada” fa una dècada mai havien renunciat del tot al poder al país asiàtic, van declarar ahir l’estat d’emergència i van acusar l’Executiu de cometre frau en les eleccions del novembre.
El poder està ara en mans de Min Aung Hlaing, conegut per la neteja ètnica dels rohingya
L’Exèrcit va insistir que, una vegada s’acabi el període d’un any de l’estat d’emergència, se celebraran “eleccions generals lliures i justes” i “el poder serà traspassat al partit guanyador que hagi complert els estàndards democràtics”.
El cop, del qual hi havia rumors des de la setmana passada, va ser executat el dia en què el Parlament birmà tenia previst celebrar la primera sessió de la legislatura després de les eleccions del novembre, en les quals la Lliga Nacional per a la Democràcia (LND), formació de Suu Kyi, va aconseguir revalidar el poder amb una aclaparadora victòria.
El cop va començar amb la detenció de la líder de facto del país asiàtic, Aung San Suu Kyi, i del fins ahir president birmà, Win Myint, a banda de diversos ministres i presidents regionals. Entre la trentena de detinguts hi ha a més activistes, escriptors, cantants i directors de cine. El va anunciar de l’estat d’emergència va arribar hores després a través del canal Myawaddy News, controlat pels uniformats, que van confirmar que el fins ara vicepresident Myint Swe –nomenat pels militars– assumia la presidència interina i cedia tots els poders al cap de les FFAA, Min Aung Hlaing, conegut per la neteja ètnica que ha dut a terme en els últims anys contra la minoria ètnica rohingya.
La resposta de l’LND a aquest cop va arribar a través d’una carta publicada a Facebook en la qual en nom de Suu Kyi es demanava als ciutadans que no acceptessin l’alçament militar i que protestin.
L’aclaparadora victòria electoral de Suu Kyi, a l’aconseguir el 83% dels 476 seients del Legislatiu, va demostrar la seua gran popularitat a Birmània, malgrat la mala reputació internacional per les polítiques contra la minoria rohingya, a una gran part de la qual es nega la ciutadania i el vot, entre altres drets.
Les suposades irregularitats en els últims comicis, negades per la Comissió Electoral, van ser denunciades en primer lloc pel Partit de la Solidaritat i el Desenvolupament de la Unió (USDP), la formació creada per l’anterior junta militar abans de dissoldre’s i que va obtenir uns resultats irrisoris.
Per la seua part, la Xina va expressar el seu desig que la situació creada pel cop es resolgui “dins del marc constitucional i legal”.
El Consell de Seguretat de Nacions Unides, que va defensar els resultats electorals al país, té previst analitzar avui la situació creada al país asiàtic.
Condemna de la UE i els EUA, que amenacen amb sancions Després de conèixer-se les detencions dels actuals líders birmans, les reaccions van arribar de tots els racons del món. El Govern dels Estats Units va assegurar que estava “alarmat” pels esdeveniments, mentre que va amenaçar amb sancions econòmiques, i la Unió Europea va condemnar “enèrgicament” el cop d’Estat militar.
Patrulles militars per Rangun, la ciutat més gran i antiga capital del país asiàtic.
