ENQUESTA SEGRE | Triple empat entre Junts, PSC i ERC, amb avantatge en escons per als de Puigdemont

Les eleccions del dia 14 se saldarien a Catalunya amb un empat en percentatge de vots entre el PSC, Junts per Catalunya i ERC, per aquest ordre i separats cada un per menys d’un 1% dels sufragis. Tanmateix, les votacions es traduirien després d’aplicar el sistema de recompte i assignació d’escons en una victòria per a la formació de Carles Puigdemont i Laura Borràs, que s’assignarien entre 35 i 38 diputats, seguits dels socialistes de Salvador Illa (entre 29 i 32 escons) i ERC (de 29 a 31 escons). Aquestes són les principals conclusions d’una enquesta elaborada per l’Institut DYM per a Grup SEGRE i altres mitjans de comunicació.

Aquestes tres formacions coparien el 64% dels vots i entre 93 i 101 dels 135 diputats en lliça. La resta es repartirien entre Ciutadans, que cau de la primera a la quarta posició en relació amb les eleccions del 2017 i obtindria entre 11 i 13 representants; la CUP de Dolors Sabater, que aconseguiria de 7 a 9 diputats, davant dels quatre actuals; En Comú Podem, amb 7 o 8 (similar als actuals 8), i el PP, amb de 3 a 4 representants.

El vot independentista, segons aquests resultats, sumaria un 47% dels vots, mentre que els de PSC, PP, Cs i Vox sumarien el 42,6%.

La ultradreta de Vox irrompria a la cambra catalana amb entre 6 i 8 representants, per sobre dels populars. Segons el sondeig, la formació d’extrema dreta rep vots tant de Cs com del PP.

L’auge del PSC es deuria en bona part a l’anomenat efecte Illa, d’acord amb les puntuacions dels candidats. L’exministre és el cap de llista preferit com a president de le Generalitat pel 33,9% dels enquestats, seguit de Pere Aragonès (ERC, amb el 19,7) i Laura Borràs (19%). Illa és preferit pels seus votants, però també pels de Cs (un 42,7% van votar Ciutadans el 2017) i d’ECP (39,4% els van votar). En canvi, Laura Borràs és la preferida pels que diuen tenir un sentiment nacionalista molt alt.

L’informe remarca també que el gran rival a vèncer pels partits és l’abstenció i assenyala que un 67% preveu votar, amb seguretat o probablement, de manera que un 33% són dubte o no preveuen votar. La previsió de participació contrasta amb la del 2017, quan va superar el 80% dels votants i l’estudi vincula les xifres actuals a la data de la votació.

En aquesta mateixa línia, un significatiu 70,3% dels enquestats opina que la data de les eleccions s’hauria d’haver retardat, d’acord amb la intenció de la Generalitat, finalment invalidada per la justícia.

I arran d’aquesta dada, gairebé el 86% afirma que la decisió sobre mantenir la data del 14 de febrer per a les eleccions s’ha pres partint d’interessos polítics. És signiticatiu que aquesta és l’opinió de votants de tots els partits, inclosos del PSC (un 81,2% afirma que va ser una decisió política), pràcticament l’única formació que va rebutjar un ajornament.

Quant als pactes postelectorals, el tripartit de PSC, ERC i ECP (fórmula del 2003 i del 2006) és la coalició preferida, amb un 34 per cent, i el pacte entre independentistes (ERC, Junts i d’altres) també rep un 32,7 per cent.