Trump afronta l''impeachment' amb els republicans dividits

L’expresident dels Estats Units Donald Trump afronta a partir d’avui dimarts l’inici del seu segon judici polític en tot just un any, amb la certesa que comptarà amb el suport del grup republicà al Senat, en un moment en què una part del partit s’esforça per desempallegar-se de la figura del magnat que, malgrat tot, continua comptant amb una àmplia aprovació entre els electors conservadors.

Malgrat la seua sortida, el seu costat traumàtic ha deixat el Partit Republicà lligat a Trump, de retir actualment a Florida, conscients del carisma i del poder de mobilització que tindria el magnat en cas de presentar-se finalment a les presidencials del 2024.

Com ja va passar en el seu primer impeachment fa un any, finalment absolt després de ser acusat d’abús de poder i obstrucció al Congrés per pressions a les autoritats ucraïneses per perjudicar la família Biden, és molt complicat que aquest nou procés tiri endavant i amb això tallar la possibilitat que pugui presentar-se a les pròximes eleccions.

En aquesta ocasió, la Cambra de Representants dels Estats Units, d’àmplia majoria demòcrata, va aprovar fa un mes, amb 232 vots a favor i 197 en contra, posar en marxa un nou judici polític contra Trump, sota un únic article d’acusació per “incitació a la insurrecció” i el seu rol exercit en l’assalt al Capitoli dels seus partidaris el 6 de gener. Aquella votació va comptar amb el suport de deu republicans.

Tanmateix, la situació per als demòcrates al Senat no és tan propícia, ja que a la Cambra Alta compta tan sols amb una exigua majoria, gràcies als dos últims escons esgarrapats a les eleccions celebrades a l’estat de Geòrgia fa un mes, que només pot assolir-se amb el vot de desempat de la vicepresidenta, Kamala Harris. Això els obliga a comptar amb almenys l’aval de disset senadors republicans perquè el judici polític pugui tirar endavant, una cosa que podria descartar-se per endavant atenent les declaracions de molts d’ells, que qüestionen la legalitat del procés, repetint en la majoria dels casos que “la Constitució no preveu un judici d’aquest tipus contra un expresident”.