Marc Solsona: «Volem tenir la clau del Govern per decidir sobre el futur de Lleida»

A les eleccions anteriors va ser número 2 d’una formació que ja no existeix i ara és cap de llista per una altra.

Vaig ser número 2 de la coalició Junts per Catalunya, que era Convergència i el PDeCAT, i ara soc número 1 del PDeCAT. Per tant, soc on era. Durant molt de temps, he hagut de fer renúncies i concessions a favor d’una falsa unitat que s’ha demostrat que no existia. Poder articular un projecte cent per cent amb el que represento em motiva i ajuda a aclarir les opcions polítiques.

Creu que els ciutadans tenen clara la diferència?

Hi ha hagut una voluntat intencionada de confondre. Que un partit utilitzi sigles d’una coalició electoral que no eren seues confon. Nosaltres som el partit de la veritat, el dels alcaldes, de quilòmetre 0, els del president Mas i Àngels Chacón. Hem superat altres crisis i sabem treure el país d’aquest atzucac polític, social i econòmic en el qual ens trobem fruit d’un mal govern, sense president, confrontat, amb decisions discrecionals que s’han carregat l’hostaleria, el turisme de muntanya, la formació no reglada o els autònoms. El millor subsidi és un lloc de treball i si el govern no té diners per compensar les seues males decisions no en pot prendre altres d’encara pitjors.

Com es pot arreglar?

Amb una força catalanista, centrada, que aposta per l’economia productiva i que serà la seua veu: el PDeCAT. Som el millor instrument per sortir de la crisi i defensar la petita i mitjana empresa. Reactivar l’economia passa per l’asimetria fiscal, un sistema tributari en el qual es pagui pel que s’ingressa. No és el mateix ser autònom al Pallars que ser-ho a l’àrea metropolitana. No volem discriminació positiva sinó que se’ns reconegui la nostra singularitat per tal de competir en igualtat de condicions. No volem política de retret i lament. No volem ser un territori assistit ni subsidiari.

Com valora la gestió de la pandèmia a Lleida?

No podrem perdonar mai el govern que hagi assenyalat Lleida com un territori tòxic. Ha danyat la nostra imatge, el teixit productiu, els pagesos... Ha demostrat que no coneix Lleida ni Catalunya. No es poden aplicar confinaments quirúrgics i amb els mateixos indicadors en altres territoris, no. No val que nosaltres tinguem un confinament avançat i quan les coses van malament a Catalunya, ens tanquin també.

Diuen que volen ser decisius en el Govern com ho va ser la CUP.

Hi ha dos models contraposats. El de la CUP antisistema i el PDeCAT, els de Convergència de tota la vida. Nosaltres no farem aliances impossibles,no farem un “Junts perquè sí” només perquè siguin partits independentistes. JxCat no té model, són fruit de la confusió i de l’ocurrència individual de cada candidat. No volem ser àrbitres sinó tenir la clau per poder influir i decidir, no per decantar balances, sinó per ser protagonistes i decidir el futur de Lleida, el Pirineu, Aran i Catalunya. Només facilitarem una investidura que tingui en compte l’agenda lleidatana. No únicament ens basarem en l’eix nacional. Més que mai hem de tenir un projecte territorial potent.

I això, com es tradueix en pactes?

El passat mes de desembre vam enviar a tots els partits el manifest “Defensem lo nostre” i no han dit res, estan instal·lats en la tàctica partidista, quan nosaltres plantegem una proposta que ho superi. Anem més enllà del que passi en la investidura. Interpel·lem tots els actors a articular propostes unitàries consensuades que permetin que Lleida sigui la punta de llança de Catalunya. Si haguéssim tingut ben articulat aquest moviment de territori, no ens haurien tancat a l’estiu.

Per a tot això han de superar les enquestes desfavorables.

Estem convençuts que serem la força revelació del 14-F a Lleida i a Catalunya, que comptarem amb la clau del Govern, grup propi i farem política en majúscules.

Si ho aconsegueixen, quines seran les seues prioritats per a Lleida?

És bàsic articular la llei de Competitivitat que permeti minimitzar a nivell fiscal, urbanístic, mediambiental i agrícola les competències desiguals entre territoris que fan que tinguem fuga d’empreses a Aragó i problemes al Pirineu. Que la fiscalitat asimètrica sigui una realitat en positiu. Així mateix, són estratègics els Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus. Necessitem a les nostres terres un element il·lusionador, mundial, que permeti desencallar infraestructures encallades de connexions i connectivitat i per garantir serveis bàsics de subministrament. Es tracta d’una oportunitat brutal. I convertir-nos en el hub agrodigital del sud d’Europa, donar un valor afegit, que ruralitat sigui igual a transformació i sostenibilitat.