Catalunya tria el Parlament més atomitzat de la història, que exigirà acords amplis

Uns 5,6 milions de catalans estan convocats avui a les urnes en unes eleccions que podrien configurar el Parlament més fragmentat de la història, en un escenari incert, de difícil governabilitat i sense pactes clars. I és que tres partits arriben a les urnes amb opcions de vèncer, segons les enquestes publicades en les últimes setmanes.

El PSC, ERC i JxCat es disputen ser la primera força a la Cambra catalana, en una lluita que es preveu ajustada i que podria provocar fins i tot que el partit més votat no sigui el que obtingui més escons. El que sí que sembla segur és que vuit o nou partits diferents obtindran representació.

Són tots els que hi ha ara més els ultradretans de Vox, que podrien fer el sorpasso al PP, i el PDeCAT.

En vista d’un escenari tan atomitzat, es presenten diverses opcions de govern. Una és repetir la fórmula d’un executiu de JxCat i ERC, fins i tot sumant-hi la CUP. També podrien donar els números per constituir un d’ERC, PSC i comuns. Però tant republicans com socialistes han descartat aquesta possibilitat. Una altra alternativa seria la d’un govern sense els independentistes, encapçalat pel PSC. Aquesta via topa, no obstant, amb la dificultat afegida que els socialistes ja han avançat que no acceptaran els vots de Vox per fer president Salvador Illa.

ERC, per la seua part, ha apostat durant els últims mesos per un govern ampli en el qual hi hagi tots els partits independentistes i els comuns, encara que és aquest un escenari improbable arran dels vetos creuats entre les diferents formacions.

Així, la negativa d’alguns partits a pactar amb d’altres, i viceversa, complica totes les aliances i converteix la repetició electoral en un escenari plausible.

No és nou. Catalunya ja va estar a punt de repetir les eleccions del 27 de setembre del 2015 davant de la impossibilitat d’aconseguir una majoria suficient per investir Artur Mas com a president de la Generalitat. Llavors, la CUP no va donar el seu braç a tòrcer i, a l’últim moment, el fins llavors president de la Generalitat es va apartar i va donar pas a Carles Puigdemont, que va aconseguir el suport dels cupaires i va ser elegit in extremis.

Amb tot, un element a tenir en compte avui és l’abstenció. En aquest sentit, s’augura un descens important de la participació respecte a les eleccions del 2017, quan hi va haver una mobilització de rècord després dels successos de la tardor.

Va a votar per correu i descobreix que algú ja ho ha fet per ell

Un veí de Barcelona que va sol·licitar votar per correu va denunciar ahir que, quan va acudir a l’oficina per dipositar la papereta divendres passat, els treballadors el van informar que constava al sistema que ja havia votat. Segons va explicar l’afectat als micròfons de RAC1, algú havia votat en el seu nom el dia anterior.

Després, va rebre un certificat conforme havia emès ja el vot. El document no estava firmat i, davant d’aquesta situació, ha presentat una reclamació a l’oficina de Correus, que va assegurar que investigarà el succés.

En aquests comicis, el vot per correu s’ha disparat més d’un 300% en comparació amb el 2017 i uns 269.000 electors han exercit el seu dret de sufragi per aquesta via.