La Covid, només com a decorat

La Covid-19 ha condicionat cada aspecte de les eleccions del 14-F. La mateixa data de la votació ha estat objecte de litigi, i els partits han hagut de dissenyar una campanya electoral basada en internet. Vídeos en streaming i missatges a les xarxes socials han desbancat mítings i peticions de vot als mercats, als carrers i trucant a les portes de les cases. De donar la mà i besar nens, millor ni en parlem. Davant l’enorme pes que ha tingut la pandèmia en tot el procés electoral, el debat sobre com gestionar-la ha ocupat un espai comparativament petit en el discurs dels candidats. El coronavirus ha estat en boca de tothom, però gairebé sempre com a teló de fons, com un nou decorat en una obra de teatre estrenada fa molt temps.

Les candidatures que sempre han exigit més diners per a la Generalitat ho han continuat fent, encara que aquesta vegada per afrontar la crisi sanitària. Els que ja qüestionaven feia temps les polítiques de normalització lingüística exigeixen ara fer servir cada euro que es destina al català per combatre la pandèmia.

També s’ha parlat del coronavirus per demanar a l’electorat que la por no li impedeixi votar. En una campanya en què l’independentisme ha mostrat de tot tret d’unitat, els partits sobiranistes només han estat d’acord en dos qüestions.

Una és la crida que “cap vot independentista no es quedi a casa”, davant de la por de perdre la majoria parlamentària. L’altra és excloure el PSC de qualsevol negociació per formar el futur govern.

L’ascens del PSC a les enquestes amb Salvador Illa com a presidenciable ha provocat un inesperat gir de guió a la campanya. Cs i PP han invocat el record dels governs tripartits per reivindicar-se com a vot útil per fer fora les forces independentistes de la Generalitat. També ho han fet Junts i PDeCAT, encara que en el seu cas va ser per erigir-se com a garantia d’un Executiu sense “partits del 155”.

Al marge de partits, la Justícia ha tingut una vegada més un enorme pes en campanya. Des del rebuig d’ajornar les eleccions al maig, com pretenia la Generalitat, fins a la inhabilitació del conseller responsable dels comicis, Bernat Solé, passant per la retirada de llaços, estelades i pancartes.