ANÀLISI
Tres dècades sense majoria absoluta ni aparences que torni al Parlament
Només en tres de les dotze eleccions hi va haver un resultat clar, tots a favor de l'extinta CiU || Les enquestes apunten que també serà necessari un pacte
La precampanya ha servit per consolidar el convenciment que l’abstenció serà avui l’enemic de les candidatures amb més possibilitats i que no hi haurà prou majories perquè cap partit pugui governar en solitari.
Al contrari, està previst que la participació quedi lluny del màxim històric del 2017 (80%, el valor més alt en unes eleccions al Parlament, empès pel sobiranisme després de la imposició del 155) i que hi pugui haver un triple empat tècnic de Junts, ERC i PSC. Al març es compliran 29 anys des de l’última majoria absoluta (68 escons), aconseguida per CiU el 1992 després d’obtenir 70 dels 135 representants.
Entre el 1984 i el 1992 el pujolisme va aconseguir tres majories inqüestionables de 72, 69 i 70 diputats. Cap altra formació, ni la mateixa CiU, ha aconseguit repetir aquells resultats ni una majoria suficient, de manera que els nacionalistes han governat en minoria amb l’excepció del tripartit (2003) i el Govern d’Entesa (2006). Des del 2015, la coalició és entre CiU i ERC (JuntsxSí) o Junts i ERC.
A Lleida, tradicional feu de CiU, el nacionalisme sempre s’ha imposat amb entre 5 i 10 dels 15 escons. Desapareguda la UCD, el PSC va ser segona força més votada també a Lleida entre el 1984 i el 2010.
ERC sempre ha tingut representació (entre 1 i 5) i la resta s’ha repartit majoritàriament entre PP, ICV (ara ECP) i la CUP, amb 1 o 2 escons.
