Aragonès, el millor col·locat per ser el nou president

Pere Aragonès podria passar de ser vicepresident amb funcions de president, lloc que ha ocupat en els últims mesos després de la inhabilitació de Quim Torra, a ser el primer membre d’ERC que presideix la Generalitat des de la segona República i la restauració de la democràcia. Almenys és a la hipòtesi més factible una vegada que s’hagi constituït el nou Parlament, la qual cosa com a molt tard ha de ser el 12 de març, d’acord amb els terminis fixats.

Ara bé, que sigui la més factible no implica que sigui senzilla. Esquerra i Junts per Catalunya han tingut una relació més que difícil com a socis de Govern en l’última legislatura, amb acusacions mútues de deslleialtat.

A favor seu juga que és el partit independentista amb més escons, encara que només siguin un més que JxCat, que totes les forces sobiranistes hagin firmat per escrit que no pactaran amb el PSC, que l’independentisme hagi reforçat la seua majoria absoluta a la Cambra i que en vots hagi sobrepassat per primera vegada, encara que per un marge escàs, el 50% del total dels emesos. Per això, qualsevol alternativa que no passi per un nou Govern independentista sembla més que improbable.

.

Salvador Illa, el presidenciable socialista, pot així viure a les seues carns el que li va succeir a Inés Arrimadas el 2017, quan la seua victòria –llavors en vots i també en escons– va quedar erma al no tenir opcions reals de governar. Un nou tripartit sí que li serviria, però a més del veto d’ERC compta amb el problema que tots dos tenen els mateixos diputats, per la qual cosa el PSC no pot negociar des d’una posició de més força.

Malgrat els actuals vetos, el PSC presideix la Diputació de Barcelona gràcies a un pacte amb JxCat. Tanmateix, Laura Borràs, la candidata a presidenta dels de Carles Puigdemont, a part de firmar el compromís anti-PSC, ha deixat encara més clar que Aragonès que això és impossible.

Això sí, Illa, a diferència del que va fer Arrimadas, ja ha anunciat que es postularà a la investidura.

Per la seua part, Borràs és la tercera en discòrdia, però tot apunta que les seues possibilitats són gairebé inexistents a l’haver passat, encara que sigui per només un escó, de la primera a la segona força independentista.

Així mateix, caldrà veure quin paper decideix jugar en un hipotètic Govern independentista la CUP, que en l’última legislatura se n’ha mantingut fora. Com a CUP-Guanyem representa una experiència de govern en diversos municipis, la qual cosa podria ser un esperó perquè els seus diputats poguessin també sol·licitar responsabilitats a la Generalitat. Caldrà veure-ho.

En tot cas, el termini límit fixat per a la sessió d’investidura és el 26 de març, per la qual cosa llavors ja estaran resoltes les incògnites.