Guanya Illa amb majoria independentista

La història es repeteix i ser el més votat no dona el passaport automàtic per presidir la Generalitat. Li va succeir a Pasqual Maragall, a Artur Mas, a Inés Arrimadas el 2017 i previsiblement li passarà al socialista Salvador Illa, que ahir va aconseguir 45.000 vots més que la candidatura del republicà Pere Aragonès, però difícilment aconseguirà la investidura a la qual va dir ahir a la nit que es presentarà perquè el bloc independentista va aconseguir un rècord de 74 diputats, quatre més dels que tenia. La Covid-19 va impedir que les urnes s’omplissin tant com fa tres anys i mig, però la participació va superar el 53 per cent i es va confirmar l’“efecte Illa”, perquè la llista de l’exministre de Sanitat gairebé dobla els escons socialistes al passar de 17 a 33, però va arribar acompanyat de la “patacada Carrizosa”, amb la pèrdua de 30 dels 36 escons que tenia Ciutadans, tot això sumat a l’estancament d’En Comú-Podem, que repeteix resultats i deixa sense suports necessaris el bloc constitucionalista per poder governar.

Qui sí que podrà fer-ho, ocupant per primera vegada des de la República la presidència de la Generalitat, serà Esquerra, que es va convertir amb Pere Aragonès en el grup més votat del bloc independentista, al guanyar un escó i empatant a 33 amb els socialistes. A només un diputat, amb 32, s’ha quedat JxCat, que ha pagat l’escissió del PDeCAT, que no assolit representació parlamentària amb un 2,72 per cent que resta un escó al grup de Laura Borràs i, el que és més important, l’hegemonia al bloc independentista que amb els nou escons de la CUP arriba fins als 74, una xifra rècord, i que també aconsegueix superar el 50 per cent de vots.

Tret que les assemblees cuperes decideixin enviar algú més a la “paperera de la història”, com ja van fer amb Artur Mas, tot apunta que Pere Aragonès serà el nou president de la Generalitat. I qui ja va anunciar ahir que assumirà responsabilitats que poden arribar fins a la dimissió va ser Carlos Carrizosa, protagonista de l’ensorrament dels que van ser més votats en els últims comicis i ara han passat a ser la setena força.

Més residual del que ja era a Catalunya ho serà el Partit Popular, que perd un escó i, el que és pitjor, l’hegemonia a la dreta que passa a mans de Vox, amb una irrupció d’onze escons que lamentaven tots, i es converteix així en la quarta força i amb representació a totes les circumscripcions. El mapa català torna a reflectir com els socialistes fonamenten els seus bons resultats a l’àrea metropolitana, ja que guanyen a Barcelona, mentre que Esquerra s’imposa a Tarragona i JxCat es manté com la força més votada a Girona i Lleida.

Tanmateix, a les comarques de Lleida també paga l’escissió del PDeCAT, que li resta quatre punts, insuficients perquè Marc Solsona guanyi un escó, i es queda a 638 vots, però suficients perquè els perdi la candidatura de Ramon Tremosa, que es queda amb cinc, els mateixos que recull Marta Vilalta amb Esquerra Republicana. Els socialistes tripliquen la representació i es completen els escons de Lleida amb un per a la CUP i un altre per a Vox.

Les urnes han parlat i han consolidat els dos blocs, independentisme i constitucionalisme, amb majoria del primer i un lliscament a l’esquerra i a falta dels pactes han concedit la victòria al partit que ha assumit la major responsabilitat en la gestió de la pandèmia i el seu candidat Pere Aragonès ja parlava ahir a la nit en clau de president de la Generalitat.