ELECCIONES
Menys sufragis per a gairebé tots els partits
La participació cau gairebé 26 punts i fa que només el PSC guanyi vots entre les forces que es van presentar el 2017 || Cs en perd vora un milió, part dels quals nodreix Vox, i ERC i Junts, més de 300.000
Els membres de les meses d’un col·legi electoral de Tàrrega, amb els equips de protecció per a l’última hora de la votació, reservada per als positius de Covid.
La participació electoral va tornar ahir als nivells d’abans de l’inici del procés. Sigui pel temor de votar en plena pandèmia de Covid, per la desmobilització –les anteriors eleccions van tenir lloc després del referèndum de l’1-O i l’aplicació del 155– o pel desencant de part dels ciutadans amb els representants polítics, van acudir a les urnes el 53,5% dels electors, gairebé 26 punts menys que el 21 de desembre del 2017, quan va ser rècord en uns comicis al Parlament. Aquest percentatge queda per sota del 58,78% del 2010 i del 56,04% del 2006.
Aquesta substancial caiguda de la participació ha provocat que totes les forces que es van presentar fa tres anys hagin aconseguit també menys sufragis, amb l’única excepció del PSC, que n’ha assolit uns 41.000 més, que li permeten gairebé doblar la seua representació gràcies a aquesta menor participació.
El gran augment de l’abstenció explica la paradoxa que Esquerra guanyi un escó amb uns 330.000 vots menys o que JxCat només en perdi dos amb uns 380.000 sufragis menys, dels quals prop de 77.000 han anat a parar un PDeCAT al qual només han servit per quedar-se a les portes del Parlament.
Però a l’hora de comptabilitzar pèrdues, cap com la de Ciutadans, que perd gairebé un milió de vots, d’1.109.732 a poc més de 150.000, un daltabaix encara més històric que la seua victòria d’ara fa tres anys. El Partit Popular en perd bastants menys, uns 77.000, però són moltíssims tenint en compte que el del 2017 va ser el seu pitjor resultat electoral, amb quatre diputats. Els menys de 110.000 sufragis obtinguts són un nou mínim, molt a prop ja de quedar fora de la Cambra.
Un altre resultat paradoxal que s’explica per la caiguda de la participació és el de la CUP-Guanyem, que passa de quatre a nou diputats amb uns 6.900 vots menys que el desembre del 2017, mentre els comuns conserven els vuit escons que ja tenien tot i perdre més de 130.000 vots.
L’altra cara de la moneda la constitueix el partit ultradretà Vox, que es presentava per primera vegada en unes eleccions al Parlament i ha aconseguit més de 215.000 sufragis que, de ben segur, procedeixen majoritàriament d’antics votants de Ciutadans i del PP.
Pel que fa als extraparlamentaris, a banda del PDeCAT, el PNC de Marta Pascal només ha rebut poc més de 4.500 vots, per sota dels 4.900 del Front Nacional de Catalunya i dels gairebé 6.000 de Primàries.
