PSOE i Podemos reactivaran la negociació de la nova Llei d'Habitatge amb posicions allunyades per aconseguir consens

El PSOE i Unides Podemos es preparen per reactivar les negociacions sobre la nova Llei d’Habitatge després de les eleccions del 14F amb posicions allunyades que, de moment, fan difícil entreveure un acord immediat.

Les negociacions entre ambdós socis del Govern van quedar congelades pels comicis catalans i ja llavors es van mostrar les "discrepàncies substancials" pel rumb que van adoptar els primers contactes entre els equips que encapçalen la secretària d’Estat per a l’Agenda 2030, Ione Belarra, i el secretari general d’Agenda Urbana i Habitatge, David Lucas.

Ara, una vegada passada aquestes eleccions, la previsió de les dos parts de l’Executiu és tornar a reprendre els contactes de forma immediata de la primera Llei d’Habitatge de caràcter estatal de la història, segons indiquen fonts solvents.

El cronograma fixat a l’octubre establia que el text havia d’estar llest en tres mesos per al seu pas al Consell de Ministres i que arribés al Congrés un mes més tard. Aquest dijous hi haurà una roda de premsa de mig centenar d’organitzacions que pressionaran el PSOE perquè compleixi les "seues promeses" en aquesta normativa, en entendre que l’ala socialista "flaqueja" davant de les "pressions" de patronals com l’Associació de Propietaris d’Habitatges de Lloguer (ASVAL).

REGULACIÓ DEL PREU DEL LLOGUER

PSOE i Unides Podemos van acordar en el seu pacte de govern, i posteriorment ratificat en l’acord sobre els Pressupostos Generals de l’Estat, desenvolupar dins d’aquesta llei la regulació dels preus del lloguer en zones de mercat tensades, de cara a poder abaixar els preus.

El ministre de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, va defensar que el control dels preus de lloguer es durà a terme "sentint a tots els agents, organitzacions socials, administracions públiques i al sector privat".

El Ministeri de Transports, el d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital i la Sareb han firmat avui un protocol sobre Lloguer Social d’Habitatges pel qual es posarà a disposició de les comunitats autònomes i entitats locals un total de 5.000 noves habitatges a curt termini i que s’ampliarà fins 10.000 a mitjà termini.

PODEM TEM POCA AMBICIÓ

Però el cert és que a Unidas Podemos desconfien del plantejament del PSOE, i ja van deixar clar que no anaven a sucumbir a pressions de la patronal immobiliària. El propi vicepresident, Pablo Iglesias, ho va manifestar fa un parell de setmanes.

Al cantó morada de l’Executiu van manifestar també el seu temor que la proposta de Transportes fos poc ambiciosa i que es podria limitar a un model basat sol en incentius, similar al desplegat a Portugal. Aquesta estratègia no satisfà Unidas Podemos, que apunta que l’esmentat sistema "ha fracassat" a l’hora de regular el lloguer i abaixar preus.

Per tant, aquest és partidari de reflectir en la llei obligacions per als grans propietaris, els quals han de ser "coresponsables" a l’hora de garantir la funció social de l’habitatge.

Ja han traslladat diverses mesures per a la seua inclusió en la nova Llei d’Habitatge, com fixar la figura de "gran propietari" a cinc o més propietaris (rebaixant la franja planificada al decret antidesnonaments que apunta a deu o més), obligar aquests grans propietaris a destinar el 30% de l’habitatge social a lloguer social o desplegar un impost a l’habitatge buit.

En el soci minoritari ja van apuntar que pot haver-hi tensió i fins i tot risc que no hi hagi consens en aquesta matèria si la proposta s’allunya de l’acord de govern, on dipositen la seua lleialtat a l’hora de negociar. Per això, reivindiquen que l’acord de coalició detalla taxativament regular el preu del lloguer i potenciar el lloguer social.

Altrament, també cal remarcar el paper que ha de jugar el denominat 'bloc d’investidura' per tirar endavant la llei en el Congrés, ja que ERC o EH Bildu s’han posicionat en diverses ocasions pròxims als plantejaments d’Unidas Podemos, com es va poder comprovar amb l’esmena als pressupostos per prohibir els desnonaments, encara que després va ser retirada. Sols d'aquesta manera, doncs, un text pactat facilitaria el tràmit favorable en el Parlament.