El Constitucional rebutja el primer recurs contra una condemna per la sentència de l'1-O

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) va desestimar ahir, per unanimitat, el recurs d’empara presentat per l’exconsellera de Governació de la Generalitat Meritxell Borràs contra la sentència del procés, el primer contra aquesta sentència que resol la cort de garanties, una decisió que obre la via a acudir a la justícia europea. El TC rebutja les pretensions de Borràs, que a la sentència dictada el 14 d’octubre del 2019 pel Tribunal Suprem va ser condemnada per un delicte de desobediència a una pena de multa de deu mesos, amb una quota diària de 200 euros.

Els magistrats avalen la competència de la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) per a l’enjudiciament d’aquest procediment, en consideració a la condició d’aforats dels encausats i al fet que part dels fets van ser comesos a l’estranger. La sentència, que serà notificada els dies vinents, considera que l’esmentada competència té una inqüestionable base legal explícita per estendre’s als responsables per connexitat.

La decisió del Constitucional obre ara la via d’acudir a la justícia europea

Un dels arguments clau de la impugnació de Borràs era el relatiu a la competència del Suprem per jutjar els líders independentistes, una qüestió sempre discutida pels ja condemnats i que ha estat inclosa en tots els recursos d’empara. La ponència sobre aquest assumpte del magistrat Cándido Conde-Pumpido dona suport a la tesi del Suprem respecte a la seua competència per conèixer la causa per rebel·lió, que ha estat defensada per la Sala presidida per Manuel Marchena des del començament del procediment.

El Suprem sempre ha defensat la seua competència a l’entendre que, en el cas dels delictes de rebel·lió i sedició –pel qual van ser finalment condemnats–, la llei espanyola prescindeix del lloc de comissió dels fets a l’hora d’atribuir el coneixement d’aquestes conductes a la jurisdicció espanyola. .

Així doncs, al ser a més un delicte que afecta tot l’Estat, es va atorgar la competència al TS en comptes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és on els líders independentistes reclamaven ser jutjats.

La posició del Tribunal Constitucional sobre aquest assumpte guanya actualitat després de la decisió de la justícia belga de rebutjar l’entrega de l’exconseller Lluís Puig, precisament per acollir els seus arguments de falta de competència del Suprem respecte a la instrucció de la causa que continua portant el magistrat Pablo Llarena contra ell.

El Ple va acceptar dimarts per unanimitat la decisió de Narváez d’abstenir-se de participar en la resolució dels esmentats recursos. En aquest sentit, el magistrat ha declinat igualment les ponències que li haurien correspost, les relatives als recursos d’empara de l’exconsellera Dolors Bassa i de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell.

Aquesta és la primera d’una allau de recursos dels presos El de Borràs és el primer recurs dels onze que té previst resoldre el Constitucional abans de l’estiu i el seu argument de competència del Suprem tindrà aplicació en els presentats per la resta de condemnats, els recursos dels quals, inclòs el de l’exvicepresident Oriol Junqueras, es veuran en els mesos vinents. La resolució d’aquests recursos estava paralitzada per la desena de recusacions presentades contra el magistrat del TC Antonio Narváez a causa d’unes declaracions del 2017, en les quals va parlar de dels successos en termes de “cop d’Estat encobert”.