TRIBUNALS JIHADISME
Els acusats pel 17-A es lamenten i es penedeixen dels atemptats
Chemlal, Oukabir i Ben Iazza al·leguen por o desconeixement || El judici dut a terme a l'Audiència Nacional queda vist per a sentència al cap de 32 sessions
Imatge d’arxiu de Driss Oukabir, un dels acusats, durant el judici.
Els tres acusats de pertànyer a la cèl·lula jihadista que va atemptar a Catalunya el 17 i 18 d’agost del 2017 van fer ahir l’ús de l’última paraula –fase abans de deixar el judici vist per a sentència–, en el qual van lamentar el que va ocórrer a Barcelona i Cambrils i es van desvincular dels plans que tenia el grup d’atacar. Van morir 16 persones i 140 van resultar ferides. La vista oral contra Mohamed Houli Chemlal, Driss Oukabir i Said Ben Iazza va començar el 10 de novembre passat i després de 32 sessions va acabar a l’espera que el tribunal determini el grau d’implicació dels tres acusats.
El tribunal de la Secció Tercera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional va donar la paraula en primer lloc a Mohamed Houli Chemlal, per a qui la Fiscalia demana 41 anys de presó. Des de la sala vidrada on els acusats van seguir el judici al llarg dels tres mesos de durada, aquest acusat va insistir que tot el que va fer amb la cèl·lula jihadista no va ser “per voluntat pròpia, sinó que estava obligat i pressionat” pels seus membres.
“Tenia por que si els abandonava o no els feia cas podrien ferir-me a mi o a la meua família”, va explicar Houli Chemlal, que va afegir que no tenia “cap intenció de cometre cap acte criminal”, ja que no segueix la ideologia “extremista” del Daesh. “No té res a veure amb el que és el veritable islam, que és pau i respecte”, va subratllar.
Un altre dels acusats, Driss Oukabir, per a qui el Ministeri Públic demana 36 anys de presó, també va lamentar el succeït a Catalunya a mitjans d’agost de 2017. Així, va assenyalar que el que va provar de fer en involucrar-se en els assumptes del seu germà Moussa –abatut a Cambrils– era esbrinar què feia, ja que imaginava que estava involucrat en “embolics de robatoris”. “Quin interès podia tenir jo en el que va passar? Jo també he perdut un ésser estimat. Tant de bo no hagués passat tot això”, va dir al tribunal en un últim intent de defensar-se.
Finalment, el tercer acusat al judici a l’Audiència Nacional, Said Ben Iazza, que s’enfronta a vuit anys de presó per col·laboració, va ser breu i tan sols es va limitar a dir que “confia” i deixa que “les proves parlin per si mateixes”.
