ERC veu “lògic” que JxCat presideixi el Parlament i Artadi exigeix un acord de govern “sòlid”

Després d’una primera presa de contacte dels equips negociadors d’ERC i JxCat de cara a la formació d’un nou govern de coalició al capdavant de la Generalitat, la secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, i Elsa Artadi, vicepresidenta dels juntistes, van marcar ahir posicions. Així, mentre la lleidatana va assumir que la presidència del Parlament serà per als de Carles Puigdemont, Artadi va instar ERC a tancar un acord de govern que vagi més enllà d’un “repartiment de conselleries”. Tot plegat mentre els d’Oriol Junqueras confien a sumar la CUP i els comuns al seu Executiu de “via àmplia”, un acord que sembla difícil de moment.

D’aquesta manera, Vilalta va explicar que seria “molt lògic” que JxCat, la segona força més votada de l’independentisme, ocupés la presidència del Parlament aquesta legislatura, de la mateixa manera que ho va fer ERC durant la passada després d’haver quedat darrere dels de Puigdemont a les urnes. Tot i així, va admetre que les converses amb els juntistes estan encara en un estadi “prematur” i va subratllar que “tot està subjecte a les negociacions”.

I és que, al llarg de la setmana, el PSC, que va ser la força més votada però va empatar en escons amb els republicans, va reclamar per a ell la presidència de la Cambra catalana. Respecte de la formació del nou govern, Vilalta va explicar, en declaracions a Catalunya Ràdio, que es van reunir primer amb la CUP, abans de fer-ho amb JxCat, perquè els cupaires són “un actor clau per configurar aquesta majoria”.

Als republicans, que aspiren a investir Pere Aragonès com a president, els agradaria reunir en un mateix Consell Executiu JxCat, la CUP i els comuns, una cosa que sembla difícil que acabi passant. Sobretot quan els de Jéssica Albiach ja han obert negociacions amb el PSC per provar de teixir un govern alternatiu a l’independentista.

A més, els morats han reiterat que no pactaran amb JxCat. Des de les files juntistes, Artadi va advertir ERC que la reedició de l’acord de coalició a la Generalitat no pot passar per un simple “repartiment de conselleries”.

“No parlem de cadires, parlem de fer una lectura compartida, no únicament amb ERC, sinó també amb la CUP”, va manifestar a través dels micròfons de la mateixa cadena.

JxCat vol que el pacte amb ERC inclogui una “lectura compartida” de què fer des del Govern

Òmnium eleva a quasi 3.000 les persones “perseguides” pels tribunals per participar a

I és que els juntistes acceptarien l’entrada dels cupaires al nou Govern independentista, encara que descarten la participació dels comuns. ERC en tindria prou amb el suport de JxCat i la CUP per investir Aragonès, malgrat que la negociació es pot complicar per la crisi oberta amb els Mossos arran de les protestes per l’empresonament del raper lleidatà Pablo Hasél (més informació a la pàgina anterior).D’altra banda, i coincidint amb el posicionament de Vilalta, Artadi va confiar que JxCat ocupi la presidència del Parlament. “El més normal seria que la presidència del Parlament ens correspongués”, va apuntar, i va apostar a més perquè la Mesa de la Cambra es constitueixi amb una majoria independentista que reflecteixi el resultat de les eleccions, en les quals, per primera vegada, l’independentisme va aglutinar més de la meitat dels vots.

Lleida

Òmnium Cultural va organitzar ahir una trentena d’actes per tot Catalunya amb l’objectiu de recollir més suports per impulsar una llei d’amnistia i “visibilitzar així que aquesta és l’única solució global que abraça el conjunt de persones represaliades pel procés”. Els actes van comptar amb la participació de “més d’un centenar de persones investigades, encausades o ja jutjades, així com amb familiars de presos polítics i exiliats”, van manifestar des de l’entitat.

En el cas de Lleida, l’acte celebrat a la capital del Segrià va comptar amb la presència de Ramona Barrufet, membre de la Mesa del Parlament el 2017, Anaïs Serret, germana de Meritxell Serret, actualment delegada de la Generalitat a Brussel·les i que es va traslladar a Bèlgica després de la declaració d’independència, i Pau Juvillà, diputat electe de la CUP que és investigat per desobediència, entre d’altres. També hi va ser present Josep Maria Pocino, advocat que representa les persones detingudes a la ciutat arran dels disturbis generats per l’empresonament del raper lleidatà Pablo Hasél.

Andreu Vàzquez, president d’Òmnium a Ponent, citant Jordi Cuixart, va subratllar que “el final de la repressió mai vindrà de la mà de renúncies, ni de penediments, ni de reformes parcials del Codi Penal, ni d’indults. L’amnistia és l’única possibilitat real per a l’inici d’una negociació democràtica i l’única via que beneficia el conjunt dels represaliats”.

Segons Òmnium Cultural, prop de 3.000 persones han estat investigades, encausades o condemnades per participar al procés..

Hi va haver actes similars al que es va portar a terme a Lleida ciutat també a Solsona o Cervera, entre altres municipis.

Reaccions Solé exigeix per carta a la Moncloa que acabi amb el vot pregat El conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé, ha enviat una carta al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en la qual ha exigit una “solució urgent” per a la situació del vot exterior. En un comunicat difós ahir, el lleidatà considera que els catalans que viuen a l’estranger tenen “greus dificultats” per exercir el seu dret a vot i que, en molts casos, els resulta fins i tot impossible.

Per al conseller, el sistema de vot exterior vigent ara “suposa una vulneració dels drets fonamentals”.

Així, va exigir acabar amb el vot pregat per haver estat el causant, al seu parer, de la caiguda de la participació exterior en les eleccions del 14-F.

El PNB apressa a abordar la crisi territorial després del 14-F advertència

El responsable de Política Institucional del PNB, Koldo Mediavilla, va afirmar ahir que, després dels resultats obtinguts pels partits independentistes a les eleccions el 14 de febrer a Catalunya, el seu "problema nacional, el problema territorial a l'Estat, Continua pendent en carn viva". "Tancar els ulls a aquest fet serà un exercici d'irresponsabilitat política que no servirà sinó per complicar encara més la situació", va advertir.

Respecte de Cs, va explicar que "mirar cap a un altre costat, com han fet els seus dirigents, acusant l'abstenció dels seus nefastos resultats, és demostrar que són uns zombis de la política. La taronja mecànica s'ha acabat. Com es va acabar UPyD".