La JEC veu justificat que Twitter tanqués el compte a Vox, però insta a regular els gestors de xarxes

La Junta Electoral Central (JEC) considera justificat que Twitter tanqués el compte a Vox en la passada campanya catalana per un missatge contra la "islamització", però creu que el Legislador ha d’aprovar alguna llei per regular els poders dels gestors de les xarxes socials. La decisió no ha estat unànime ja que un dels vocals ha emès un vot particular considerant desproporcionada la mesura adoptada per Twitter.

L’origen d’aquesta polèmica és un tuit des del compte oficial de Vox contra la suposada "islamització" de la societat catalana: "Suposen aproximadament un 0,2% i són responsables del 93% de les denúncies. La majoria són procedents del Magrib. És la Catalunya que estan deixant la unànime indolència i complicitat amb la delinqüència importada. Només queda VOX! StopIslamización".

Twitter va interpretar que aquest missatge vulnerava la prohibició d’"incitar a la por o difondre estereotips de temor sobre una categoria protegida" i va decidir suspendre el compte de Vox impossibilitant la publicació de missatges durant vuit dies, entre el 28 de gener i el 4 de febrer, el que incloïa part de la campanya electoral a Catalunya. Per això va reclamar Vox davant de la JEC, en considerar-se perjudicat per la decisió de la companyia nord-americana.

El que facin les companyies no és irrellevant

En una resolució recollida per Europa Press, la JEC assenyala que és "un fet incontrovertible" que Twitter s’ha convertit en "una eina de contacte social amb una enorme difusió i una indiscutible rellevància", i que a les campanyes electorals és "un instrument gairebé imprescindible per a candidats i formacions electorals", per la qual cosa "l’actuació dels responsables d’aquesta xarxa social, permetent o restringint l’activitat de les candidatures o dels candidats, no és irrellevant als efectes del respecte al principi d’igualtat que ha de presidir un procés electoral".

Ara bé, en el cas concret de Vox i del seu controvertit missatge, la JEC opina que "la decisió de Twitter cal considerar-la com a raonable i no discriminatòria", ja que els criteris de la companyia, plasmats al seu contracte, eren coneguts pel partit de Santiago Abascal i en tot cas responen a "una finalitat legítima que no resulta contrària a la legislació i a la jurisprudència relativa als límits de la llibertat d’expressió".

Segons el seu parer, la jurisprudència posa en relleu que "no resulta il·legítim que una xarxa social pugui establir criteris com que són objecte d’examen, això és la prohibició de conductes que incitin a la por o a difondre estereotips de temor sobre una categoria protegida de persones".

"Admesa la legitimitat del criteri, inclòs per Twitter en la seua política relativa als conductes d’incitació a l’odi, la seua aplicació al cas examinat, segons l’opinió d’aquesta Junta, resulta raonable i ajustada al principi de proporcionalitat -afegeix. No és, en suma, desraonat considerar que aquest tipus de missatge suposa infondre estereotips negatius de temor en relació amb les persones que professen la religió islàmica o que procedeixen del Magrib".

Quant al fet que la suspensió coincidís amb la campanya electoral, la JEC té en compte que, segons Twitter, allò de Vox és un cas d’"incompliment reiterat", ja que era la segona vegada que el paralitzaven el compte. I, en tot cas, recalca que la mesura no va afectar els comptes d’Ignacio Garriga i els altres candidats i líders del partit, per la qual cosa conclou que no va ser una acció "desproporcionada".

Hi ha un buit legal i aquestes mesures tenen el seu perill

Això sí, admet que hi ha un buit legal i que és necessari regular el poder dels responsables de xarxes socials. "Aquesta Junta és conscient dels perills i riscos que poden suposar algunes decisions dels responsables de les xarxes socials durant la campanya electoral. No resulta exagerat considerar que algunes d’elles poden limitar seriosament la campanya electoral de qualsevol candidat, i que, atesa la peremptorietat dels períodes electorals, tot just tindrà temps per obtenir una tutela judicial eficaç davant aquestes decisions", subratlla.

"Tampoc no resulta satisfactori -afegeix-, que decisions d’aquesta naturalesa s’adoptin de ple sense sentir amb caràcter previ a les persones perjudicades. Totes aquestes qüestions han de ser abordades pel legislador".

Mentrestant, la JEC considera que la normativa electoral vigent només permet "actuar en casos extrems que consideri que s'hagi pogut produir una vulneració greu dels principis de pluralisme polític, transparència, objectivitat o igualtat entre les candidatures electorals".

En aquest cas, entén que no s’ha produït tal perjudici per la qual cosa és procedent desestimar la reclamació. No obstant, l’acord pot ser recorregut davant del Tribunal Suprem per la via del contenciós-administratiu.

Davant la resolució avalada per tots els jutges de la Junta Electoral, el jurista proposat per Vox per a l’organisme arbitral, el catedràtic José Miguel Serrano-Ruiz Calderón, ha emès un vot particular manifestant el seu desacord.

Segons la seua opinió, l’actuació de Twitter no va ser proporcionada i va vulnerar els drets de Vox en campanya electoral, ja que ni tan sols va poder donar la seua versió, la qual cosa "consolida la facultat de censura unilateral de les grans companyies tecnològiques".