L'emèrit va regularitzar els 4,4 milions amb Hisenda amb diners prestats sense interessos

El rei emèrit Joan Carles I hauria recorregut a préstecs d’una desena d’empresaris espanyols amics seus per abonar a Hisenda els prop de 4,4 milions d’euros de la seua segona regularització fiscal pels més de vuit milions d’euros que la Fundació Zagatka, gestionada pel seu cosí Àlvar d’Orleans, li va pagar en viatges d’avió privats.

Aquests benefactors haurien firmat amb l’exmonarca contractes de préstec, que podrien ser a un interès del zero per cent, per evitar problemes legals. Per canalitzar aquests fons es va optar per la fórmula d’un crèdit personal en comptes de la donació, ja que aquesta última hauria obligat l’emèrit a pagar entre un 34 i un 40 per cent en impostos, al no existir relació de parentiu entre el donant i donatari.

El Tribunal Suprem va enviar una comissió rogatòria a Mònaco per interrogar Àlvar d’Orleans

L’advocat de l’antic cap d’Estat, Javier Sánchez-Junco, va reconèixer aquest divendres, a través d’un comunicat, que l’emèrit havia presentat una segona regularització fiscal per import de 4,4 milions d’euros, “incloent-hi interessos de demora i recàrrecs” sense “requeriment previ de cap classe”, condició indispensable perquè pugui eludir una acusació per delicte fiscal, per sufragar la despesa d’aquests viatges.

Amb tot, la quantitat de diners abonada ha generat molts dubtes. I és que després de descobrir-se els enregistraments de l’excomissari José Villarejo en els quals l’examant del rei emèrit Corinna Larsen acusava Àlvar d’Orleans de ser el testaferro de l’exmonarca, aquest va ser cridat a declarar davant de la Fiscalia Suïssa.

Allà va negar que fos el seu testaferro, però va admetre que s’havia fet càrrec del pagament dels seus viatges, que ascendien a tres milions d’euros i no vuit, com s’assegurava en el comunicat. És per aquesta raó que, segons avança eldiario.es, Hisenda hauria decidit obrir una investigació per determinar tant l’origen dels impostos pagats com dels diners a què corresponen.

En paral·lel, aquesta segona regularització fiscal, que segons la Cadena SER podria ser l’última que l’exmonarca presenti, es va fer pública en un moment en què, segons informa el diari El Periódico, els fiscals del Tribunal Suprem encarregats de les diligències obertes contra Joan Carles I es troben pendents del resultat de diverses comissions rogatòries cursades per avançar en les seues indagacions, entre les quals una de dirigida a Mònaco per interrogar Àlvar d’Orleans, resident allà, pel pagament dels viatges abonats per Zagatka.

Queixes per la “lentitud” de la Fiscalia i Hisenda per investigar L’Associació de Tècnics del ministeri d’Hisenda, Gestha, va advertir que la “lentitud” en la investigació al rei emèrit que estan tenint tant l’Agència Tributària com la Fiscalia pot deslliurar-lo de les seues responsabilitats penals i fiscals. El secretari general de Gestha, José María Mollinedo, va assegurar que l’Agència Tributària ha actuat durant aquests anys “arrossegant els peus” per no obrir una investigació fiscal a Joan Carles I malgrat tots els indicis amb els quals comptava, com el fet de ser beneficiari de les fundacions Lucum o Zagatka, establertes en paradisos fiscals.