Querella de la Fiscalia contra Torrent i tres altres membres de la mesa del Parlament

La Fiscalia de Catalunya s’ha querellat per desobediència contra el president del Parlament durant la passada legislatura, el republicà Roger Torrent, i els membres de JxCat i ERC a la mesa per tramitar resolucions a favor d’exercir el dret a l’autodeterminació i per reprovar la monarquia.

En el seu escrit, la Fiscalia Superior de Catalunya demana a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que citi com a investigats Torrent i els seus companys a la Mesa en la passada legislatura –Josep Costa (JxCat), Eusebi Campdepadrós (JxCat) i Adriana Delgado (ERC)–, per un delicte de desobediència a l’autoritat judicial, en desatendre suposadament els mandats del Tribunal Constitucional.

Al costat de Torrent, la Fiscalia s’ha querellat contra Costa, Campdepadrós i Adriana Delgado

El ministeri públic ha interposat la querella davant del TSJC, ja que tant Torrent com Capmdepadrós van tornar a ser elegits diputats del Parlament en les eleccions autonòmiques del passat 14 de febrer, per la qual cosa mantenen la seua condició d’aforats.

En el seu escrit, els fiscals José Joaquín Pérez de Gregorio i Assumpta Pujol ressalten que el 10 i el 16 d’octubre del 2019 el Constitucional va notificar personalment a Torrent i als membres de la Mesa sengles providències en què els informava personalment el “seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària” que suposés “ignorar o eludir” la suspensió de la resolució aprovada el 9 de novembre del 2015 pel Parlament sobre l’inici del procés. Malgrat això, i segons la Fiscalia, Torrent, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós van tramitar una resolució presentada el 22 d’octubre del 2019 per JxCat, ERC i CUP en què el Parlament reiterava “tantes vegades com ho vulguin els diputats [...] la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític”.

Aquesta mateixa resolució també incloïa en un altre apartat un punt en què s’exposava que el Parlament “reitera i reiterarà tantes vegades com ho vulguin els diputats la reprovació de la monarquia”. La querella de la Fiscalia inclou a més la tramitació per part de la mesa, en aquest cas també per part de la secretària quarta Adriana Delgado, d’una altra resolució, també de l’octubre de 2019, en aquest cas promoguda únicament per la CUP, en què el Parlament expressava la seua voluntat d’“exercir de manera concreta el dret de l’autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català”.

El TS pregunta sobre els diners malversats l'1-o

El Tribunal Suprem (TS), que va jutjar la causa del procés independentista a Catalunya, va acordar ahir sol·licitar un informe al Tribunal de Comptes sobre els procediments de responsabilitat comptable que, en relació amb les persones condemnades per malversació en aquesta causa, estan en tramitació amb motiu de les despeses ocasionades pel referèndum que es va celebrar l’1 d’octubre del 2017.

En concret, l’ofici de la Sala Segona de l’alt tribunal demana un informe a la Secció d’Enjudiciament del Tribunal de Comptes sobre actuacions prèvies o altres procediments d’exigència de responsabilitat comptable que estiguin en tramitació amb motiu d’aquestes despeses, amb remissió de testimoni de les actes de liquidacions provisionals.

En particular la del 28 del gener del passat 2020, amb la finalitat d’acreditar si s’ha procedit al dipòsit o afermament de la quantitat de 4,1 milions d’euros.

La Fiscalia demana revocar el tercer grau a Forcadell i Bassa per "risc de fuga"

La Fiscalia va presentar ahir un recurs d’apel·lació davant del Tribunal Suprem (TS) contra la decisió del Jutjat de Vigilància Penitenciària 1 de Catalunya de mantenir el tercer grau de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l’exconsellera Dolors Bassa, i ha demanat que revoqui el règim de semillibertat pel “risc de fuga evident”.

En el recurs presentat, el Fiscal demana al jutge que “dicti la interlocutòria per la qual, estimant el present recurs, es declari l’efecte suspensiu del recurs interposat contra la resolució administrativa que progressa a tercer grau la interna”. En aquest sentit, fonts de la Fiscalia van concretar que la presentació del recurs d’apel·lació “no té efecte suspensiu immediat i ara s’hi ha de pronunciar el Suprem”.

En aquest sentit, la Fiscal argumenta que “l’efecte suspensiu del recurs del Ministeri Fiscal és evitar, com més aviat millor, que presos condemnats a penes greus quedin excarcerats, per l’evident risc de fuga”.

D’altra banda, defensa que l’efecte suspensiu s’ha d’estendre a la resolució administrativa que atorga el tercer grau als presos de l’1-O, “atès que si el recurs d’apel·lació suspèn l’executivitat de la resolució judicial que s’impugna, amb molta més raó el recurs d’apel·lació ha de ser suspensiu pel que fa a una simple resolució administrativa”.

Al Parlament es pot parlar de tot, i així ha de continuar sent

Roger Torrent va defensar ahir que des de la Cambra catalana s’ha garantit que “es pugui parlar de tot, i així ha de continuar sent”. “Per molt que intentin censurar debats, no podran amagar les pràctiques corruptes de la monarquia i que l’autodeterminació és un dret al qual no renunciarem”, va afegir en un apunt a Twitter.