“Ningú no estava preparat”

Vaig viure en primera persona la pandèmia de grip A,que no es va estendre tant ni tan ràpid, i pensava que aquesta seria com a màxim igual. L’Arnau de Vilanova i l’Hospital Santa Maria no estaven preparats. Ningú no estava preparat per a això, pero hem estat capaços de fer-hi front.

Potser no teníem la infraestructura, però sí la capacitat de crear noves maneres de funcionar per sortir del pas.

” El doctor José Luis Morales-Rull, responsable de la planta Covid de l’Arnau, resumeix així la seua impressió sobre el primer any de pandèmia. Remarca que ha estat “un any dur, un repte logístic que ha posat a prova el sistema sanitari i la societat”, i recorda que a l’inici regnava la “incertesa”.

“Primer cada hospital feia el que li semblava i compartíem informació, però no entrevèiem la solució.”

Ara, després de quatre onades, una més que la resta de Catalunya, l’abordatge de la malaltia ha canviat. “El que estem fent molt és el suport ventilatori abans que el malalt vagi a l’UCI. Ha estat un dels punts clau”, destaca, i afegeix que “més que tractaments diferents ha canviat la manera d’administrar-los i som més organitzats, la qual cosa permet veure què funciona i què deixar de banda”.

A més, apunta que “a Lleida estem fent assajos clínics amb algunes noves molècules i immunoglobulines”. Morales afirma que la caiguda molt important de contagis en residències arran de la vacuna “ens dona esperança que s’estengui a tota la població”, però reconeix que estan “nerviosos” per les conseqüències de les noves variants del virus. També subratlla que el personal sanitari està molt cansat.

“Sembla que aguantes, però quan estàs de descans, la incorporació cada vegada costa més. Quan baixa el nivell d’adrenalina d’estar en primera fila, costa tornar, i això és signe de cansament. Que hagi passat un any i continuem amb el problema, psicològicament, passa factura”, recalca.

“Els primers moments van ser molt durs perquè els malalts s’agreujaven molt ràpid i no teníem capacitat de resposta. El punt d’inflexió va ser finals maig i el juny, quan teníem les coses més clares sobre com organitzar-nos i tocava el descans, però ens va brotar la nova onada. Va ser satisfactori veure que el pla de contingència que havíem previst per a l’octubre va funcionar, perquè vam contenir ingressos en intensius, i la situació va ser greu, però controlada. Després va venir una altra onada i l’actual, que sembla de baixada, però continuem tensos perquè veiem que no ha acabat”, assenyala.

Així mateix, assenyala que “hem tingut sort de poder tenir molta continuïtat i comunicació entre Primària i hospital i entre l’hospitalització i intensius, que ens ajuda a acompanyar el malalt en tot moment sense que hi hagi parèntesi que poden portar-lo a una mala evolució”.

Morales assegura que el missatge positiu és “que s’ha de treballar de manera multidisciplinària, que el treball en equip ens ha permès tirar endavant, i sobretot, la necessitat d’innovar davant de la incertesa”.

D’altra banda, “hem hagut de prendre decisions que no sabíem si serien encertades, tenir la valentia de fer una cosa nova que sabem que pot fallar, pensant que si no funciona tirem enrere i si sí, anem endavant. Ens ha tret de la zona de confort. Tot aquest aprenentatge l’haurem d’aplicar en el futur en altres malalties. Els avenços científics arriben, però no podem esperar un o dos anys, hem de fer un pas, perquè no fer-lo significa fracassar”, conclou.