Almenys 1,5 milions de dones espanyoles haurien patit violència física o sexual per part de la seua parella, segons l'OMS

D’acord amb les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a Espanya hi ha 10.485.184 dones de 15 a 49 en data d’1 de juliol de 2020. Si s’apliquen les estimacions de l’OMS, això significaria que unes 1.572.777 dones de 15 a 49 anys a Espanya han estat víctimes de violència de gènere.

En l'àmbit mundial, el document estima que aquesta violència ha afectat entre 736 i 852 milions de dones, és a dir, una de cada tres. Dins d’aquesta classificació, no obstant, Espanya se situa entre els països amb menor prevalença, juntament amb Àustria, Xipre, Irlanda, Itàlia, Montenegro, el Kazakhstan, les Comores i Panamà. Tots aquests països es troben en el rang del 15-16 per cent.

Aquest informe, que presenta dades obtingudes en l’estudi més important realitzat fins la data sobre la prevalença de la violència contra les dones, ha estat realitzat per l’OMS per encàrrec d’un grup de treball especial de les Nacions Unides. Es basa en dades que corresponen al període comprès entre 2000 i 2018 i aporta noves estimacions després de les més recents, publicades el 2013.

El document, presentat aquest dimecres en roda de premsa, apunta que aquesta violència comença en edats primerenques: una de cada quatre dones d’entre 15 i 24 anys que han mantingut alguna relació íntima hauran estat objecte de les conductes violentes d’un company íntim quan compleixin vint-i-cinc anys.

Segons aquestes dades, al voltant de 641 milions de dones al món pateixen actes violents perpetrats per un company íntim. Aquesta forma de violència és, amb diferència, la més freqüent que pateixen les dones. Tanmateix, el 6 per cent de les dones refereixen haver estat agredides sexualment per persones que no són ni el seu marit ni un company íntim. L’OMS detalla que si es tenen en compte l’"alt grau d’estigmatització" i el fet que molts abusos sexuals "no es denuncien", és probable que, a la pràctica, "aquestes xifres siguin molt més grans".

"La violència contra la dona és endèmica a tots els països i cultures. És nociva per a milions de dones i per als seus familiars i s’ha vist exacerbada per la pandèmia de COVID-19. Tanmateix, no disposem de vacunes per posar-li fre i només podrem fer-li front si els governs, les comunitats i les persones adopten mesurades i les integren plenament a fi de canviar actituds perjudicials, millorar l’accés a les oportunitats i els serveis per a les dones i les nenes i fomentar les relacions saludables i de respecte mutu", ha assenyalat en la seua intervenció el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus.

LA PANDÈMIA EXACERBA LA VIOLÈNCIA

L’OMS detalla que si bé les xifres publicades revelen taxes "alarmantment altes" de violència contra les dones i les nenes, no reflecteixen l’impacte que la pandèmia de COVID-19 està tenint en l’actualitat.

Així, adverteixen que aquesta pandèmia "n’ha exposat encara" més a les dones a conductes violentes a causa de mesures com els confinaments i les interrupcions dels serveis de suport vitals.

"Resulta molt preocupant que les taxes d’aquesta violència generalitzada dels homes contra les dones no només no disminueix, sinó que els qui més la pateixen són les dones de 15 a 24 anys que, en molts casos, ja són mares. No oblidem, a més, que estem parlant de la situació prèvia a la imposició de mesures per fer front a la pandèmia, com la permanència en els domicilis. Sabem que les nombroses repercussions de la COVID-19 han donat lloc a una 'pandèmia oculta' de tots els tipus de violència contra les dones i les nenes, com demostra l’increment dels casos notificats. Tots els governs han de prendre la iniciativa de forma decidida per fer front a aquest problema i apoderar les dones amb aquesta finalitat", ha ressaltat la directora executiva de l’ONU Dones, Phumzile Mlambo-Ngcuka.

D’altra banda, l’informe assenyala que, encara que a molts països s’ha registrat un augment de les denúncies de violència de parella als serveis telefònics d’informació i ajuda, la policia, el personal sanitari, els professors i altres persones durant els dies de confinament, "només podrem conèixer el veritable impacte de la pandèmia quan es puguin tornar a realitzar enquestes".

LES DESIGUALTATS, UN DELS PRINCIPALS FACTORS DE RISC

Les dones que viuen en països d’ingressos baixos i en la franja de països de menors ingressos dins del grup de països d’ingressos intermedis pateixen aquesta violència de forma desproporcionada. Segons els càlculs, el 37 per cent de les dones dels països més pobres han estat objecte de violència física o sexual per part d’un company íntim en algun moment de la seua vida, i en alguns d’aquests països la prevalença arriba a ser d’una de cada dues dones.

Les regions que presenten les taxes de prevalença més importants de la violència de parella entre les dones de 15 a 49 anys són les d’Oceania, Àsia meridional i Àfrica subsahariana, amb uns índexs que oscil·len entre el 33 per cent i el 51 per cent, mentre que les taxes més baixes es registren en Europa (16-23 per cent), Àsia central (18 per cent), Àsia oriental (20 per cent) i Àsia sud-oriental (21 per cent).

El grup d’edat en el qual les taxes de violència soferta més recentment són més elevades és el de les dones joves. Entre les dones que han tingut algun company íntim en el transcurs dels dotze mesos previs, la taxa més elevada en aquell període, amb un 16 per cent, correspon a les joves d’entre 15 i 24 anys.

"Per lluitar contra la violència contra la dona és imprescindible actuar urgentment per reduir l’estigmatització entorn d’aquest problema, formar els professionals de la salut perquè aprenguin a interrogar les víctimes mostrant compassió i lluitar contra les estructures que perpetuen la desigualtat entre els gèneres. A més, és fonamental dirigir les intervencions als adolescents i els joves a fi de promoure la igualtat de gènere i les actituds que la fomentin", ha reclamat Claudia García Moreno, de l’OMS.

El document recorda que totes les formes de violència que pateix una dona poden afectar a la seua salut i el seu benestar durant la resta de la seua vida, fins i tot molt temps després d’ocorregudes. "Les víctimes corren més risc de presentar lesions, depressió, trastorns d’ansietat, embarassos no desitjats, infeccions de transmissió sexual (incloses la infecció pel VIH) i molts altres problemes de salut. A més, es tracta d’un problema que afecta la societat en el seu conjunt i comporta uns costos enormes que repercuteixen en el desenvolupament general i en els pressupostos dels països", argumenta.

Per prevenir la violència, insten a "resoldre les desigualtats econòmiques i socials sistèmiques, vetllar per l’accés a l’educació i al treball de forma segura i introduir canvis en les normes i les institucions que discriminen per motius de gènere". "Hi ha també altres intervencions eficaces, com els programes aplicats per garantir la disponibilitat de serveis essencials per a les dones que han sobreviscut a actes violents, donar suport a les organitzacions de dones, fer front a les normes socials que perpetuen les desigualtats, reformar les lleis discriminatòries i potenciar els mecanismes jurídics pertinents, entre moltes altres", conclouen.