Els professors de matemàtiques prefereixen l'empresa privada a les escoles

Espanya s’està quedant sense mestres de "mates" per a Primària, Secundària i Batxillerat a causa que els pocs graduats en matemàtiques que surten cada any de la universitat opten de manera majoritària pel sector privat, més ben remunerat i reconegut.

El president de la Federació Espanyola de Societats de Professors de Matemàtiques, Onofre Monzó, afirma que estan estudiant obrir la porta a professionals d’altres camps de coneixement, però "amb una sèrie de condicions".

El Comitè Espanyol de Matemàtiques, en el que està integrada la seua organització, prepara un document per al Ministeri d’Educació amb les bases del currículum dels alumnes d’ensenyaments no universitaris -que "necessiten actualitzar-se i alleugerir-se - i després tancaran la seua proposta de com haver de ser el perfil del professorat."

Monzó recorda que el Regne Unit va resoldre aquest problema fa tres dècades "important" a professionals indis. "És un assumpte complex: fins i tot si tots els matemàtics que acaben el grau es dediquessin a la docència a la Universitat i a les etapes no universitàries no hi hauria suficients, i s’hi sumen totes les jubilacions".

Malgrat l’auge de les matemàtiques a Espanya durant els últims anys, en la vintena de facultats existents el nombre d’alumnes matriculats és "baix" i els que acaben el grau "prefereixen dedicar-se a l’empresa i a la indústria, i uns quants a la Universitat".

Per revertir aquesta situació, el Comitè Espanyol de Matemàtiques, que encara no té una postura definida, està estudiant l’opció que les classes les imparteixin professionals que no són d’aquesta branca de coneixement, però amb la condició que hagin passat per una formació complementària i posseeixin els coneixements de "la didàctica específica" que té aquesta disciplina científica.

Un dels problemes actuals, afegeix Monzó, és que a Espanya qualsevol graduat amb un màster pot presentar-se a qualsevol oposició, per la qual cosa es donen situacions que un graduat en cultures clàssiques amb un màster en Llatí o Grec "es pot presentar a les convocatòries d’oposicions de "mates".

A part de la necessitat d’una didàctica específica (com un alumne aprèn i com s’ensenya), Monzó subratlla que és necessari el domini de la matèria. "He vist plans d’estudi en escoles d’enginyeria sense una demostració en tota la carrera, i en molts casos s’han quedat en unes matemàtiques que utilitzen unes eines superiors des del punt de vist instrumental sense saber el què i per a què".

"Està clar que tothom pot reciclar-se i té dret a arribar a final de mes, però el perfil d’una persona a qui no li agraden les matemàtiques o que la seua opció no era ensenyar-les, no és el millor dels perfils. Un físic, biòleg o químic pot canviar però cal tenir certa actitud de gust per l’ensenyament", afegeix.

Monzó conclou  que hi ha una possibilitat de nodrir-se de professionals de carreres científic tecnològiques per donar solució al dèficit de professors, però "tal com està dissenyat la formació en els seus graus la seua incorporació no pot ser immediata".