Compte enrere de dos setmanes per lligar el nou Govern d'ERC i JxCat

Després de l’elecció divendres de la juntista Laura Borràs com a presidenta del Parlament i havent conformat la majoria independentista més àmplia fins a la data a la mesa de la Cambra, ERC i JxCat disposen ara de dos setmanes per tancar un acord de governabilitat que els permeti reeditar la coalició que ha estat al capdavant de la Generalitat des del final del 155. Com en la legislatura passada, l’aval de la CUP és imprescindible perquè Pere Aragonès pugui ser investit president (vegeu més informació a la pàgina 12).

Inicialment, ERC es plantejava un govern “ampli” que sumés no només JxCat sinó també la CUP i els comuns. Tanmateix, tenint en compte com s’ha repartit la mesa de Parlament, en la qual no hi ha cap representant d’En Comú, sembla clar que l’Executiu serà cosa exclusivament dels independentistes.

Fonts dels republicans van justificar ahir la seua negativa a donar suport a la presència d’un representant dels comuns a la mesa perquè En Comú no oferia cap contrapartida en forma de suport a un futur Govern. I la CUP, que es va abstenir en l’elecció de Borràs, sembla allunyar-se de la idea d’entrar al Govern.

Davant d’aquest escenari, la fórmula més versemblant és un nou bipartit d’ERC i JxCat amb el suport extern de la CUP, un calc de la legislatura passada. Tot i així, el socialista Salvador Illa, que va ser el candidat més votat el 14-F però que va obtenir els mateixos escons que ERC al Parlament, no renuncia a postular-se a la investidura.

Les seues opcions, no obstant, són ja pràcticament nul·les, atesa la majoria absoluta independentista, de 74 dels 135 escons de l’hemicicle de la Ciutadella..

JxCat podria aconseguir Economia i Educació, i Empresa passaria a mans d’ERC

Instal·len desenes de punts per firmar a tota la província, des del Pirineu fins al pla

Amb la designació de Borràs per encapçalar el Parlament, la que es perfila ara com a principal cara de JxCat a la nova Generalitat és Elsa Artadi, que ja va ser consellera de Presidència i portaveu del Govern amb Quim Torra. Artadi podria ser la nova vicepresidenta econòmica, càrrec que fins ara assumia Aragonès, i que abans va ostentar Oriol Junqueras. Segons les fonts consultades, JxCat podria assumir la cartera d’Educació, que ara té Josep Bargalló, d’ERC. Salut continuaria en poder dels republicans, si bé tot l’esquema del Govern serà objecte de negociació en els propers dies.

Noms com Damià Calvet i Jordi Puigneró podrien repetir com a consellers, encara que els seus departaments poden tenir modificacions. En aquest sentit, la conselleria de Territori i Sostenibilitat es podria dividir si es creés un departament d’Acció pel Clima, com desitja ERC.

Els d’Aragonès també impulsen una conselleria d’Igualtat, que podria encapçalar la republicana Jenn Díaz. Falta per definir el paper del cap de llista de JxCat per Lleida el 14-F, Ramon Tremosa, ja que Empresa podria ser per a ERC.

Ara bé, les friccions entre les dos formacions es podrien reproduir i podrien enterbolir la negociació, després que Borràs critiqués ahir obertament la gestió de Torrent al capdavant del Parlament. “És evident que la passada legislatura no es va preservar la inviolabilitat de la institució”, va manifestar en declaracions al diari Ara.

Amb tot, per assegurar-se la investidura d’Aragonès, ERC necessita, també almenys, l’abstenció dels nou diputats de la CUP. Si el candidat no aconsegueix una majoria suficient, la segona votació serà d’avui en dos setmanes.

Barcelona

El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, va fer una crida ahir als ciutadans a afegir-se a l’“ofensiva” iniciada per l’entitat que lidera Jordi Cuixart per aconseguir una “amnistia” per als dirigents independentistes empresonats per l’1-O i que Catalunya, va dir, pugui exercir el dret a l’autodeterminació.

Mauri va estrenar ahir la campanya Places per l’amnistia a la plaça de la Virreina de Barcelona, on es va instal·lar un dels punts de recollida de firmes a favor de la proposta de llei d’amnistia que les formacions sobiranistes pretenen portar al Congrés pròximament. “Des d’Òmnium i des d’altres entitats del país posem en marxa aquesta ofensiva social, política i ciutadana a favor de l’amnistia i el dret a l’autodeterminació”, va assenyalar Mauri.

El número dos d’Òmnium va insistir que l’aposta per l’amnistia és “l’única solució” a l’empresonament de la cúpula de l’1-O, després d’una setmana en què el Parlament Europeu ha acordat retirar la immunitat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, i els tribunals han revocat el règim de semillibertat dels presos que estan a la presó de Lledoners. Amb tot, Mauri va explicar que Òmnium Cultural manté contactes amb altres entitats de Catalunya per “continuar sumant el gruix del clam a favor de l’amnistia”, cosa a la qual s’afegeixen les iniciatives parlamentàries i la campanya de recollida de firmes.

A la província de Lleida, també es van instal·lar punts per firmar, en municipis com Lleida, Mollerussa, Torres de Segre, Montoliu de Lleida, la Seu d’Urgell, Organyà, Bellver de Cerdanya, Cervera o Tàrrega.