Porten al Congrés una llei d'amnistia com "inici" de la resolució del conflicte

Els partits independentistes Esquerra Republicana, Junts, la CUP i el PDeCAT han registrat aquest dimarts en el Congrés una proposició de llei d’amnistia per a tots els processats i condemnats pels fets del procés independentista del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, una absolució general que consideren "creu i ratlla" i inici d’una "solució política" per al conflicte català.

Es tracta d’una llei que els partits independentistes van prometre el mes de desembre passat, abans de la dissolució del Parlament, i que des de la part socialista del Govern han titllat d’inconstitucional, ja que prefereixen explorar la via dels indults o les reformes legals. L’última amnistia es va aprovar el 1977, com a pas previ a les Corts Constituents.

La iniciativa dels partits independentistes pretén amnistiar "tots els actes d’intencionalitat política, qualsevol que fos el resultat", des de l’1 de gener de 2013, el que inclouria, a més de l’1-O, als condemnats per la consulta sobiranista de 9 de novembre de 2014, quan governava Artur Mas.

Juntament amb els diputats dels partits independentistes han acudit al Congrés representants d’Amnistia i Llibertat i d’Òmnium Cultural.

La llei ha estat presentada en una compareixença en català i castellà en el Congrés. Montserrat Bassa, per part d’ERC, ha titllat de "salvatjada" la resposta de l’Estat al referèndum il·legal de 2017 i ha assenyalat que la seua amnistia vol ser "creu i ratlla" per a l’independentisme.

I és que, els portaveus parlamentaris, han volgut deixar clar que aquesta llei d’amnistia no és un punt final com va ser la de 1977 amb el franquisme, sinó l’inici d’un procés polític per aconseguir la independència de Catalunya.

"Això és l’inici de la solució", ha resumit Ferran Bel, del PDeCAT, que considera que per fer política és necessari rehabilitar plenament els processats. "Encara que té ancoratge en el passat, aquesta llei mira al futur", ha comentat Mireia Vehí, de la CUP.

Bassa, la germana del qual va ser condemnada en la causa del procés pel seu paper com a consellera, ha indicat que la via dels indults no és suficient perquè el seu objectiu és "el final de la repressió", no un perdó parcial.

Miriam Nogueras, de Junts, també parla de "revenja i venjança" contra els independentistes, i ha defensat la tornada amb garanties dels "exiliats", amb referència a l’expesident Carles Puigdemont.