Condemnat un etarra a 1.008 anys de presó per un atemptat a Madrid el 2001

L’Audiència Nacional ha condemnat a 1.008 anys de presó al membre del comando Madrid d’ETA Juan Luis Rubenach per l’atemptat perpetrat el 2001 contra el llavors sotssecretari d’Estat de Policia Científica, Juan Junquera, al carrer Corazón de María, en el qual hi va haver 94 ferits i cap mort.

Rubenach, que va ser entregat per França el 2019, també ha estat condemnat per intentar assassinar l’exconseller del Tribunal de Comptes Paulino Martín i la fiscal de la Audiencia Nacional Blanca García.

La Secció Tercera del jutjat Penal el condemna en total per 97 delictes d’assassinat en grau de temptativa, dipòsit d’armes de guerra i d’explosius, delicte continuat de sostracció de vehicles, un delicte d’assassinat en grau de conspiració i estralls terroristes.

L’atemptat es va produir quan el 6 de novembre de 2001, a les 9 del matí, el comando Buru Ahuste va fer explotar un cotxe bomba al carrer Corazón de María de Madrid, quan passava el vehicle del llavors sotssecretari de Política Científica Juan Junquera.

Segons els magistrats, la finalitat del comando que integrava Rubenach, el Buro Ahuste, era atemptar contra la vida de Juan Junquera, però consideren que el mode d’execució evidenciava que els autors assumien i acceptaven que l’explosió afectés a un gran nombre de persones, igualment desprevingudes i indefenses.

Així ho consideren atesa l’hora en què s’havia planejat, quan el carrer estaria freqüentat amb gent anant a la feina, negocis o als col·legis, fet que coneixien els autors per les vigilàncies prèvies sobre l’objectiu.

Rubenach va aconseguir fugir a França després de la detenció de diversos membres d’aquest comando el mateix dia de l’atemptant gràcies a la col·laboració d’un "heroi anònim", que els va seguir amb el seu vehicle.

La sentència explica que Rubenach va ser un dels primers membres del Comando Buru Ahuste que es va desplaçar a Madrid el setembre de 1999 i fins al novembre de 2001 va viure entre Madrid i Salamanca. En aquesta ciutat el comando custodiava les armes i explosius que rebien de França.

Per condemnar-lo, la Sala es basa en el testimoni de dos membres d’ETA ja condemnats per aquests fets i que en el judici van reconèixer que el comando utilitzava un pis a Salamanca en el qual custodiava les armes i explosius.

La sentència també recull els indicis obtinguts contra Rubenach, entre ells les seues empremtes dactilars aparegudes als pisos utilitzats per l’organització terrorista a Salamanca i Madrid.

Es considera així provat que des de la seua arribada a Madrid, Rubenach es va dedicar a fer vigilàncies per als atemptats frustrats contra el conseller del Tribunal de Cuentas Paulino Martín i la fiscal de l'Audiencia Nacional Blanca Rodríguez, als quals van col·locar en nombroses ocasions un cotxe bomba per fer-ho explotar al pas dels seus vehicles, però que, per diversos imprevistos, no van aconseguir dur a terme.

En el cas de l’exconseller del Tribunal de Comptes, no van arribar a atemptar perquè els membres del comando no van poder aparcar el cotxe bomba; en el cas de la fiscal, perquè el seu vehicle no va passar pel lloc previst o ho va fer en direcció contrària.