Diversos catalans a l'exterior preparen una demanda col·lectiva per denunciar la vulneració del seu dret a vot

Votar a l'exterior no és feina fàcil. Els catalans a l'estranger es troben amb traves burocràtiques per poder participar en les eleccions. Superats els tràmits, en algunes ocasions veuen com el seu vot emès no ha acabat sent escrutat.

Un mes després del 14-F, diversos afectats preparen una demanda col·lectiva en què denuncien la vulneració del seu dret a vot. Jordi Montanyà, membre de l'Associació Atenes, entitat que dirigeix la iniciativa, ha explicat a l'ACN que l'objectiu és dirimir qui n'és el responsable i que el procés millori de cara als pròxims comicis. "O bé es decideix que no es pot votar a l'exterior, o s'ha de poder votar en condicions i que els vots arribin", ha afegit. De moment, han recollit una vintena de casos.

Montanyà, advocat, relata que la responsabilitat "pot estar en diverses parts del procés", com ara a l'oficina d'exteriors o a les juntes electorals provincials, ja que és per aquestes mans on passen els vots dels ciutadans a l'exterior que ja han participat en les eleccions. En els casos que han recollit des de la setmana passada, hi ha "la certificació que s'ha votat i que no s'ha escrutat el vot". Per això Montanyà ho considera una vulneració del dret fonamental del vot, ja que "en aquest cas és únicament l'activitat administrativa la que és responsable que no s'hagi escrutat el vot", a diferència del que pot passar amb els ciutadans que sol·liciten el vot i no acaben rebent a temps les paperetes.

"Fa anys que passen aquestes coses, i s'han de canviar", reclama Montanyà, que explica que en altres ocasions ja s'ha advertit d'aquest problema a la Junta Electoral Central i se'ls ha instat a fer canvis, sense èxit. Amb aquesta demanda coral esperen que es pugui avançar. "Si existeix el dret a votar des de l'exterior, que hi és, s'ha de poder votar i que el teu vot arribi", insisteix, "i si s'ha de votar dues setmanes abans, que algú ho digui, i que es faci". I critica que els procediments actuals, a la pràctica, "impedeixen el dret a vot".

L'objectiu de la denúncia col·lectiva és detectar qui n'és el responsable i que retin comptes. "La resposta no pot ser que el vot no s'ha escrutat. Si una urna s'ha cremat, no és culpa de ningú, però si no s'escruta perquè el vot no ha arribat a temps perquè els passos no són correctes, algú hi haurà de respondre", ha argumentat l'advocat, que subratlla que el que està en joc és l'elecció d'uns representants polítics, "primera peça de la gestió política".

"No esperem que aquests vots s'acabin comptant, perquè ja no existeixen, però esperem que els responsables del procés siguin conscients que hi ha responsabilitats per fer la feina mal feta, o deixar que es faci mal feta; i que la demanda tingui efectes al futur amb el vot exterior", ha conclòs Montanyà.

Afectats denuncien manca de "transparència" de consolats i ambaixades

Mireia Domènech, que viu a Suïssa i és una de les principals impulsores de la demanda, critica la manca de "transparència" dels consolats i critica que "excusin" els retards per la gestió de les empreses de transport. L'Associació Atenes, que aplega juristes per la defensa dels drets civils, ha coordinat la iniciativa de Domènech tot recollint les evidències de cada afectat per poder obrir un procés amb dades sòlides.

Concretament, demanen aportar el resguard conforme es certifica que ha votat i la resposta de la Junta Electoral de Província en què admet que el seu vot no ha estat recomptat per al 14-F.

Per evitar els problemes que tradicionalment es troben els votants a l'exterior, com que no els arribin les butlletes, Domènech defensa alternatives com el vot delegat o l'electrònic. A més, titlla "d'insuficient" la campanya que ha fet el departament d'Exteriors per informar els votants a l'estranger. "Hi hauria d'haver hagut més informació. No tot ha de ser redirigir a una pàgina web", subratlla.

Marc Creus resideix a Basilea (Suïssa) i lamenta que, després d'haver fet "bé" tot el llarg procés per pregar el vot i fer-lo arribar al consolat de Berna, la Junta Electoral de Girona li confirmés que no havia estat escrutat. "És una desgràcia. No pot ser. És un desgavell de la democràcia que és inacceptable", apunta.

És el primer cop que Creus comprova si s'ha escrutat el seu vot i el fet que no hagi estat així és per a ell "preocupant". "Ja em va costar demanar el vot perquè la pàgina web no funcionava. Després vaig haver d'escanejar el DNI o el passaport, fer tots els tràmits perquè arribi a temps; després que et diguin que no compta és un escàndol", diu Creus, que apunta que s'està "plantejant seriosament" deixar la nacionalitat espanyola per aquest fet.

"Una de les raons per les quals segueixo sent de l'Estat espanyol és per votar, però si el meu vot no compta, de què em serveix ser espanyol", es pregunta Creus, que titlla el sistema de vot pregat com a "antiquat i antidemocràtic".

De la mateixa manera que Creus, l'Emi Porqueres, que viu a Dubai des de fa 11 anys, remarca la "frustració" que va sentir quan la Junta Electoral de Lleida li va dir que no havia arribat el seu vot. "Poses tota la teva voluntat per exercir el teu dret, però moltes vegades no ho aconseguim perquè no hi ha manera que arribin els vots", ha afirmat, tot remarcant que és el primer cop que li arriben les butlletes. Les havia demanat en tres eleccions més anteriorment, però mai li havien arribat.

Igual que Porqueres, Núria Sucarrat també va enviar el vot per correu des de Dubai, on viu des del 2015, a l'ambaixada a Abu Dhabi. És el primer cop que no s'hi desplaça per votar presencialment a l'ambaixada a causa de la covid-19 i lamenta que, si ho hagués fet, potser el seu vot hagués estat escrutat. "No havia votat mai per correu, però era una bestiesa haver-se de fer una prova PCR i fer en cotxe 90 minuts d'anada i 90 minuts de tornada per posar un vot a una urna", apunta Sucarrat que, com Porqueres, subratlla que, a més, hi ha molta cua per passar la frontera.

Així, Porqueres i Sucarrat denuncien "l'opacitat" de l'ambaixada espanyola quan han reclamat saber el destí del seu vot. "No donen explicacions sobre res i això és molt greu", denuncia Sucarrat.

Només un 4,2% dels electors a l'estranger va poder votar el 14-F

Només 10.716 catalans residents a l'exterior han pogut exercir el seu dret a vot a les darreres eleccions catalanes. Això significa un 4,2% dels electors a l'estranger dels 255.163 registrats al Cens Electoral de Residents Absents (CERA). 16.729 persones van sol·licitar exercir el dret a vot, i només un 64% han completat el procés de votació.