Una vacunació massa lenta a Europa

El conflicte de la Unió Europea amb AstraZeneca pel subministrament de vacunes ha obert un debat sobre els problemes de la campanya de vacunació comunitària. Quan queda poc perquè es compleixin tres mesos des del seu inici, només un 9,8 per cent dels adults ha rebut la primera dosi.

Alguns experts atribueixen la “lentitud” a l’insuficient finançament de la Unió Europea destinat a generar capacitat de producció de vacunes al seu territori. L’economista del Bruegel Niclas Frederic Poitiers nega que els retards d’AstraZeneca siguin la causa principal de la poca agilitat en la vacunació dels europeus.

“Els retards són una distracció del problema real, que és la producció”, afirma. Per la seua part, l’experta en salut del European Policy Center, Simona Guagliardo, afegeix que produir en massa la vacuna en tan poc temps “és una tasca enorme per al sector privat”.

Més enllà de la controvèrsia comercial, AstraZeneca també ha estat aquesta setmana al punt de mira per la suspensió temporal de la seua vacuna a la majoria dels estats de la UE com a conseqüència d’una vintena de casos de trombosi en persones immunitzades amb aquesta vacuna. Finalment, l’Agència Europea del Medicament va descartar dijous que aquests episodis fossin efectes secundaris del remei d’AstraZeneca contra el coronavirus, si bé segueix investigant alguns casos “estranys” molt minoritaris.

“Aturar la vacunació va ser una decisió política, però no geopolítica, no té res a veure amb la relació amb el Regne Unit després del Brexit”, remarca Guagliardo, que ho veu com una mesura de precaució dels governs dels Vint-i-set per “gestionar els dubtes” dels ciutadans sobre les vacunes.

Amb tot, la Comissió Europea calcula que, a finals de mes, s’hauran repartit 106 milions de dosis. D’aquestes, 66 milions corresponen a Pfizer-BioNTech, 30 milions a AstraZeneca i 10 milions, a Moderna. Segons l’Executiu comunitari, tant Pfizer-BioNTech com a Moderna han complert els seus compromisos, però no AstraZeneca, que hauria d’haver entregat 90 milions de dosis en els últims tres mesos. Fins aquesta setmana, el bloc comunitari ha rebut gairebé 70 milions de vacunes, i ja n’ha administrat 51 milions, que han servit per immunitzar en primera dosi el 9,8% de la població adulta del continent i del tot al 4,2 per cent dels majors de 18 anys.

L’Estat espanyol està lleugerament per sobre de la mitjana pel que fa a immunitzacions amb una sola dosi. Així, un 10,2 per cent de la població ja ha rebut la primera dosi d’una de les vacunes contra el coronavirus. Malta, amb un 18,3%, i Hongria, amb un 16,6 per cent, van al capdavant en immunitzacions. Budapest, a més, administra també la vacuna russa Sputnik V i la xinesa Sinopharm, que no han arribat a la resta de la Unió Europea.

I és que els empresaris veuen amb preocupació la lentitud amb la qual avança la campanya de vacunació amb les dosis de Pfizer-BioNTech, Moderna i AstraZeneca. Cañete va avisar que, si no s’accelera “urgentment” l’administració de vacunes, “es comprometrà la temporada turísitca”.

Pimec demana administrar la vacuna russa a Catalunya La patronal Pimec va anunciar ahir que ha obert converses amb el fons RDIF, propietari de la vacuna russa contra el coronavirus, per “explorar vies que afavoreixin l’autorització, distribució i fabricació de la vacuna Sputnik V a Catalunya”. No és el moment de prioritzar la geopolítica, sinó d’admetre totes les vacunes possibles i segures per salvar vides i recuperar l’economia”, va assenyalar el president de Pimec, Antoni Cañete, a través d’un comunicat.