CRISI DIPLOMÀTICA
La UE aprova sancions contra la Xina per primera vegada en trenta anys
Per greus violacions i abusos dels drets humans contra els uigurs || Pequín hi respon incloent a la seua llista negra polítics i entitats europees
Josep Borrell titlla d’“inacceptable” la resposta de la Xina.
La Unió Europea va decidir ahir imposar sancions contra quatre alts funcionaris xinesos per greus violacions i abusos dels drets humans a la Xina pel tracte als uigurs a la regió autònoma de Xiajiang, on les autoritats de Pequín compten amb programes de vigilància, detenció i adoctrinament d’aquest grup. Es tracta de les primeres sancions europees contra la Xina des de la massacre a Tiananmen, el 4 de juliol del 1989, i estan motivades, entre altres coses, per les “detencions arbitràries a gran escala” contra aquesta minoria de confessió musulmana.
Entre els represaliats figura el director de l’Oficina de Seguretat Pública de Xinjiang des del gener del 2021, Mingguo Chen, com a “responsable de greus violacions dels drets humans”, en particular “les detencions arbitràries a gran escala i del tracte degradant infligit als uigurs i persones d’altres minories ètniques musulmanes”. També inclou el que va ser secretari del comitè d’Assumptes Polítics i Jurídics de Xinjiang Zhu Hailun, al qual es considera “arquitecte” del programa de vigilància, detenció i adoctrinament a gran escala dels uigurs i altres minories ètniques musulmanes; així com el seu successor, Wang Mingshan, que ostenta a més altres càrrecs.
Les sancions van ser una acció coordinada entre Brussel·les, el Regne Unit, els Estats Units i el Canadà
El quart sancionat és Wang Junzheng, secretari del Partit del Cos de Producció i Construcció de Xinjiang, una organització econòmica i paramilitar estatal.
Aquestes sancions s’engloben dins d’un paquet de mesures restrictives, adoptat ahir pels ministres d’Exteriors dels Vint-i-set, contra onze persones i quatre entitats responsables de greus violacions i abusos dels drets humans a la Xina, Rússia, Corea del Nord, Líbia, Sudan del Sud i Eritrea. Els sancionats seran inclosos en una llista negra en la qual ja apareixen quatre alts càrrecs russos implicats en la detenció i empresonament de l’opositor Aleksei Navalni. Aquestes persones tindran prohibit viatjar la Unió Europea i veuran congelats els seus actius al bloc.
Aquestes mesures contra el gegant asiàtic van estar al seu torn coordinades amb el Regne Unit, els Estats Units i el Canadà, que també van imposar sancions a alts càrrecs xinesos.
De manera gairebé simultània a la iniciativa dels Vint-i-set, la Xina, que ja havia avisat que prendria mesures recíproques en cas que Brussel·les optés per les sancions, va fer el mateix contra deu polítics i quatre entitats europees, que va acusar de “perjudicar greument els interessos i la sobirania xinesa, i difondre amb malícia mentides i desinformació”. Entre els inclosos a la seua llista negra es troben els eurodiputats alemanys Reinhard Bütikofer i Michael Gahler, el francès Raphaël Glucksmann, el búlgar Ilhan Kyuchyuk i l’eslovaca Miriam Lexmann.
El cap de la diplomàcia de la Unió Europea, el lleidatà Josep Borrell, va titllar la decisió de Pequín d’“inacceptable” i li va demanar que es comprometi a obrir un diàleg sobre drets humans.
