El Consell d'Europa veu “represàlies i intimidació” en el cas de Cuixart

Un informe de la relatora sobre drets humans de l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa inclou el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, entre els defensors dels drets humans a Europa que pateixen “represàlies i intimidació”. El document, impulsat per la francesa Alexandra Louis, recorda que Cuixart és el líder d’una organització que “promou drets civils i culturals a Catalunya” i està a la presó amb una condemna de nou anys pel seu rol en el procés independentista. Segons l’informe, la situació de Cuixart a la presó ha “empitjorat” per culpa de la pandèmia i el líder d’Òmnium ha arribat a estar vint-i-tres hores al dia a la cel·la en aïllament.

Cuixart és l’únic defensor dels drets humans de la Unió Europea que surt a l’informe, que destaca especialment la mala situació a Rússia, Turquia i l’Azerbaidjan. A l’informe, la relatora escriu que els advocats de Cuixart han denunciat que el seu judici “no s’hauria d’haver fet al Tribunal Suprem, que té competències per jutjar polítics electes, però no activistes de la societat civil com ell”.

A l’informe, la relatora diu que seguirà la situació dels defensors dels drets humans que cita “amb atenció” i alertarà l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa de possibles nous casos de violació de drets i de totes les iniciatives promogudes a defensar-los..

Altres organitzacions com Amnistia Internacional, l’Organització Mundial contra la Tortura, Front Line Defenders, l’Associació internacional d’Advocats Demòcrates, l’Associació d’Advocats Europeus Demòcrates, la Comissió Internacional de Juristes i el PEN internacional, també s’han posicionat sobre Cuixart.

A més, el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’Organització de les Nacions Unides també va qüestionar les acusacions contra el líder d’Òmnium i el seu empresonament. La publicació de l’informe va coincidir amb una acció d’Òmnium, que va posar una mascareta a tres-centes estàtues de tot el país (entre les quals de Lleida, Balaguer i altres localitats de Lleida) en una acció reivindicativa que tenia com a objectiu reclamar l’amnistia dels presos i exiliats independentistes.