SEGRE

PROTESTES VIOLÈNCIA

Nova matança a Birmània

La repressió militar deixa almenys 114 morts en la jornada més sagnant des del cop d'estat || L'exèrcit havia alertat que dispararia a matar

Un grup d’opositors birmans es protegeixen rere una barricada de la represàlia dels militars.

Un grup d’opositors birmans es protegeixen rere una barricada de la represàlia dels militars.EFE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Almenys 114 persones, entre elles tres nens, van morir per la brutal repressió exercida ahir per les forces de seguretat a Birmània contra els manifestants que van sortir a protestar una vegada més contra el cop d’estat militar del passat 1 de febrer en més de quaranta localitats. Aquesta vegada les manifestacions es van veure revigoritzades al tractar-se del dia de les Forces Armades al país asiàtic.

Els soldats, militars i policies van complir així amb l’amenaça llançada divendres a la nit a través de la cadena de televisió i la ràdio estatal que “dispararien a matar, amb trets al cap i per l’esquena” a tot aquell que s’atrevís a desafiar la seua autoritat, cosa que convertia la jornada de protestes d’ahir en la més sagnant des del cop d’estat. Fins ara, més de quatre-centes persones han perdut la vida a Birmània a causa de la repressió exercida per la junta militar.

Els indiscriminats atacs de les forces de seguretat van tenir lloc de manera simultània a la celebració del Dia de les Forces Armades, que es va commemorar a Nay Pyi Taw amb una desfilada militar presidida pel comandant en cap de l’Exèrcit birmà, Min Aung Hlaing. Des d’allà el cap militar va tornar a llançar promeses d’eleccions lliures.

“L’Exèrcit vol allargar la mà a tota la població i salvaguardar la democràcia”, va assegurar el general en un discurs televisat, en el qual va afegir que les autoritats busquen restaurar la pau al país, perduda des de l’alçament del febrer..

Els militars van prendre el poder amb l’excusa d’un suposat frau electoral en els comicis del novembre passat, en els quals va arrasar el partit de la líder deposada i Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, i que van ser declarats legítims pels observadors internacionals. Des d’aquell moment, la junta militar ha detingut més de 3.000 persones, inclosa Suu Kyi i el seu govern. A més, les autoritats porten disparant a manifestants quasi diàriament, tot i les dures condemnes de l’ONU, la UE i alguns països.

La Xina i Rússia mostren suport a la junta militar La desfilada militar celebrada a Birmània per commemorar el dia de les Forces Armades va ser boicotejada per la majoria de països i fins i tot algunes ambaixades, inclosa l’espanyola, van substituir la foto de portada de les seues pàgines en diverses xarxes socials pel color negre en senyal de protesta. No obstant, diversos països van mostrar suport a la junta militar birmana enviant a l’esdeveniment algun representant, entre els quals Rússia, que va enviar-hi el viceministre de Defensa, Alexander Fomin, i la Xina.

Un grup d’opositors birmans es protegeixen rere una barricada de la represàlia dels militars.

Un grup d’opositors birmans es protegeixen rere una barricada de la represàlia dels militars.EFE

tracking