Illa acusa Aragonès de ser “ostatge dels antisistema i de Waterloo”

El president del PSC al Parlament, Salvador Illa, va acusar ahir el candidat a la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès (ERC), de ser ostatge de la CUP i del Consell per la República: “Què més ha de passar perquè vostè deixi de ser ostatge dels antisistema, d’una banda, i de Waterloo de l’altra?”, li va preguntar. “Catalunya necessita urgentment obrir una nova etapa, una etapa que superi la del procés. Senyor candidat, se’ls han acabat les astúcies, les fugides cap endavant i les pantalles. Vostès ho saben”, va destacar en el ple.

Va criticar que Aragonès busca repetir el fracàs que considera que va ser la passada legislatura, i que ho fa amb una proposta llastada per la divisió: “No seria capaç ni vull superar el que han dit i escrit alguns dels que vostè aspira a tenir com a socis. Cos a terra, que venen els nostres”, va afegir amb referència a Junts, sense esmentar el partit.

En cas que s’hagin de repetir les eleccions, la data més probable seria la del 12 de juliol

L’exministre va avisar que, si manté el seu plantejament, Aragonès serà responsable d’abocar Catalunya a unes noves eleccions i va demanar que, si no són capaços d’afrontar els reptes actuals, els independentistes, “facin un pas al costat i deixin de culpar els altres dels seus fracassos”. “No cal repetir un fracàs. Hi ha una alternativa, i em comprometo a treballar per construir-la i liderar-la”, va insistir Illa, que va replicar a Aragonès que la seua defensa dels acords amplis és incompatible amb vetar la socialdemocràcia, que a més va guanyar les eleccions catalanes, va recordar.

La líder d’En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, va lamentar que “les lògiques de partit s’imposin a les necessitats de la gent” i que Junts i ERC centrin la seua disputa no en la crisi social, econòmica i sanitària, sinó en la lluita partidista pel “poder”. Va dir sentir-se “avergonyida” del “panorama” i una situació de bloqueig que no fa sinó augmentar l’“embafament” de la gent cap a la seua classe política.

La líder morada va incidir que ERC i Junts, “en la seua relació tòxica”, insisteixen en una aliança de govern “fracassada” ja en el passat i en una “carrera pel poder i el relat que no porta enlloc”. “La gent ens mira amb estupefacció, amb desgana i decepció i preguntant-se per què ens voten i ens paguen”, va valorar.

Dos mesos per investir o es repeteixen les eleccions

Segons l’article 4 de la llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern, i l’article 67.3 de l’Estatut d’Autonomia, si passats dos mesos del primer ple d’investidura cap candidat ha estat elegit, la legislatura queda dissolta automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar eleccions de forma immediata, que han de tenir lloc 47 dies després de la convocatòria.

Com que Catalunya no té llei electoral pròpia, el termini el marca la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). La norma determina, d’acord amb la modificació del 2019, que la repetició electoral ha de tenir lloc 47 dies després –i no 54– de la convocatòria. A la pràctica, el calendari es va activar el divendres 26 de març, en la primera votació de la investidura d’Aragonès. Per tant, si el 26 de maig no hi ha investidura efectiva, la XIII legislatura haurà acabat, es dissoldrà el Parlament i es convocaran eleccions.

Encara que la llei de la Presidència i l’Estatut parlen de convocatòria electoral “immediata” però no automàtica, hi ha un cert marge per fer coincidir la nova data de comicis amb un diumenge.

La persona que ara mateix té les funcions de president és el mateix Aragonès. Si decideix convocar les eleccions el mateix 26 de maig, les urnes es posarien probablement el dilluns 12 de juliol.