La conducció del procés o l'estratègia a Madrid, principals esculls entre ERC i JxCat

Esquerra i Junts disposen de dos mesos de marge per tancar un acord que permeti al candidat d’ERC, Pere Aragonès, ser investit president de la Generalitat abans del 26 de maig i evitar així la convocatòria d’unes segones eleccions –que serien a mitjans de juliol–, després del fracàs dels dos primers debats d’investidura.

Malgrat que els de JxCat van assegurar que la seua intenció era arribar a un acord de govern “sòlid” amb els republicans abans que s’esgoti el termini per a la convocació de nous comicis, el cert és que a les dos formacions independentistes encara els separen diversos esculls. El principal és qui ha de pilotar el procés.

Mentre que des de Junts esperen que el Consell per la República, un espai parainstitucional dirigit per Carles Puigdemont, serveixi per marcar el rumb cap a la independència, des d’ERC proposen la creació d’una “taula de direcció estratègica” de l’independentisme, en la qual les institucions catalanes siguin les que dirigeixin el mandat de l’1-O. 

El paper que jugarà cada partit dins del nou Executiu és una altra de les claus pendents

Aquest va ser un dels acords als quals els republicans van arribar per lligar els suports de la CUP. De fet, durant el seu discurs en el debat d’investidura, Aragonès va deixar clar que malgrat que el Consell ha de tenir un paper en aquest procés no acceptarà “tuteles”, perquè la seua responsabilitat com a president serà “indelegable i insubstituïble”. A causa d’aquestes diferències l’entitat ha allargat la mà a ERC per negociar la seua “reformulació”.

Un altre dels reptes a què s’enfronten els equips negociadors de les dos formacions és l’estratègia que han de seguir a Madrid. JxCat exigeix a ERC “unitat d’acció” a Madrid, perquè no es repeteixin disparitats de vot en qüestions fonamentals com els Pressupostos Generals de l’Estat i altres votacions clau, però els republicans reivindiquen la seua força autònoma.

En aquest pla un altre dels esculls a què s’enfronten és la taula de diàleg entre Catalunya i l’Estat. ERC vol reactivar-la i des de la CUP accepten que així sigui fins a avaluar els seus resultats el 2023.

No obstant, JxCat, que ho assumeix amb escepticisme, reclama fixar ja un rumb sobre com continuar el procés si, com és previsible, el Govern de Pedro Sánchez descarta negociar un referèndum.

Entre les diferències que els separen també es troba concretar de quina manera la majoria independentista a la Mesa del Parlament plantarà cara a les decisions dels tribunals que segons el seu parer soscavin la sobirania de la Cambra. En aquest sentit, la seua presidenta, Laura Borràs, ja va assegurar que no permetrà “ingerències” de l’Estat.

Així mateix, encara queda per tancar un acord sobre com es repartiran les conselleries de la Generalitat una vegada s’hagi format el nou Executiu.

Laura Borràs té previst obrir després de Setmana Santa una nova ronda de consultes amb els líders parlamentaris per proposar un nou candidat a president, que pot ser de nou Aragonès –si ERC i JxCat arriben a un acord– o el socialista Salvador Illa si es postula, encara que el veto de les forces independentistes faria inviable la seua investidura.

El candidat que sorgeixi d’aquests partits s’haurà de presentar a un debat d’investidura abans del 26 de maig i, si sortís elegit president, el procés acabaria allà.

En el cas contrari el Parlament quedaria dissolt i Catalunya s’encaminaria cap a les segones eleccions, que se celebrarien previsiblement el 12 de juliol, 47 dies naturals després.

La CUP es nega a retallades en l’acord amb Esquerra El diputat de la CUP Xavier Pellicer va avisar ahir que “qualsevol retallada” en l’acord que van assolir amb ERC per investir Pere Aragonès president del Govern serà “inassumible” per la formació anticapitalista i “per les necessitats dels catalans”. Pellicer va llançar aquesta advertència davant de la possibilitat que les negociacions entre els republicans i JxCat puguin alterar algun dels punts acordats per les dos formacions.

Carrizosa avisa que la CUP podria llastar la recuperació econòmica després de la pandèmia

Durant una intervenció a TV3, el diputat de la CUP va recordar que el pacte al qual van arribar és “de mínims” i que fer passos enrere no serà ben rebut pel partit, que podria retirar el suport a Aragonès. Seguint aquesta tònica va esperar que això no arribi a passar perquè encara els queden per negociar qüestions “més profundes” per al “benestar” de Catalunya com són el model policial o el “model de país”.

Per la seua part, el líder de Ciutadans, Carlos Carrizosa, va criticar que un partit amb aquesta “animadversió” per l’activitat econòmica com és la CUP hagi de tenir pes en el futur Govern, ja que això podria posar en risc la recuperació després de la pandèmia.

Així mateix, va retreure que ERC permeti ser el seu “ostatge”.