Llarena insta Bèlgica i Escòcia a activar les les euroordres de Puigdemont, Comín i Ponsatí

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de les causa de l’1-O, ja ha informat la justícia de Bèlgica i Escòcia de la retirada de la immunitat dels eurodiputats de JxCat Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí i els ha instat a reactivar les euroordres que pesen sobre ells. Ho ha fet, segons va avançar Catalunya Ràdio, al rebre la notificació oficial del Parlament Europeu, que fa poc més de tres setmanes es va mostrar a favor de retirar-los la seua condició d’aforats com a diputats electes de l’Eurocambra. Els tres estan reclamats per la justícia espanyola pels delictes de sedició, malversació i desobediència.

Així doncs, ara els tocarà als sistemes judicials dels dos països decidir si reactiven les ordres de detenció europea que pesen sobre els tres, tal com vol el magistrat del Suprem, o decideixen no fer-la. Amb tot, és probable que la seua decisió no arribi fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) hagi resolt les preguntes plantejades pel mateix Llarena, que li va demanar definir els criteris que podien seguir els diferents estats comunitaris per denegar una extradició. Aquesta resposta encara podria tardar setmanes a arribar.

Puigdemont, Comín i Ponsatí van anunciar un recurs contra la retirada de la seua immunitat

L’origen de la consulta del jutge rau en la decisió el passat mes de gener de Bèlgica de negar-se definitivament a entregar a Espanya l’exconseller i ara diputat al Parlament de Catalunya Lluís Puig (vegeu el desglossament), processat per un delicte de malversació de cabals públics.

Davant d’aquesta decisió també es pot destacar que tant Puigdemont com Comín i Ponsatí, que malgrat haver perdut la immunitat continuen sent eurodiputats, ja van anunciar després de la decisió adoptada pel Parlament Europeu que recorrerien la seua situació davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Consideren que van existir una sèrie d’irregularitats durant el procés del suplicatori, com per exemple les filtracions que es van produir en un exercici que requereix confidencialitat. Aquesta decisió podria allargar encara més un procés que es va iniciar fa tres anys, el 2017, quan es va emetre la primera ordre de detenció europea contra ells dictada per la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela.

A aquesta les van seguir unes altres dos, la tercera, emesa el 2020, va quedar paralitzada després que a les últimes eleccions es van acreditar com a eurodiputats del partit Junts per Catalunya.

En una entrevista de VilaWeb, avisa que admetre-les pot significar la inhabilitació dels membres de la Mesa del Parlament: “No sé si té sentit que t’inhabilitin per haver tramitat una resolució que no porta enlloc.”

“No podrem mantenir res, perquè durarem una alenada, i l’endemà el Tribunal Constitucional (TC) l’anul·larà, i no tindrà cap recorregut”, i va afegir, d’altra banda, que la immolació s’ha de fer si té alguna eficàcia, segons el seu parer.

En aquest sentit, l’exvicepresident del Parlament Josep Costa (JxCat) li va respondre que “si no vol arriscar-se a ser inhabilitat, no hauria de ser a la Mesa” de la Cambra catalana.

Cuevillas demana evitar propostes que els puguin inhabilitar El secretari segon del Parlament i diputat de Junts, Jaume-Alonso Cuevillas, va plantejar ahir que la Cambra catalana no admeti a tràmit propostes de resolució contra la monarquia i a favor de l’autodeterminació perquè no porten “enlloc”.