Descobreixen què provoca els trombes en la vacuna AstraZeneca i com tractar-los

Investigadors de la Universitat de Greifswald, Alemanya, han trobat una explicació per als casos de trombosi venosa cerebral rara registrats en, almenys 30 persones, que van rebre la vacuna d'AstraZeneca. Una incògnita fins ara, que ha estat batejada com a Síndrome de Trombocitopenia Protrombòtica Immune Induïda per la Vacuna (VIPIT), que consisteix en una «inusual» combinació de símptomes similar a un efecte secundari poc comú de l'heparina, la Trombocitopenia Induïda per Heparina (HIT).

L'equip d'Andreas Greinacher, professor en Immunologia i Trasfussió, va investigar les complicacions provocades per la vacunació a partir de les mostres rebudes de l'Institut Paul Ehrlich, responsable de l'aprovació i seguiment de les vacunes a Alemanya.

En examinar les mostres, els investigadors van trobar que la vacuna pot activar les plaquetes sanguínies o trombòcits. Això normalment només ocorre en el cos quan una ferida està cicatritzant, és a dir, quan la sang es coagula per a tancar una ferida oberta.

«Sabem què fer, com identificar-ho i com tractar-ho», va expressar Greinacher en la revista Science. L'expert en malalties infeccioses Oriol Mitjá va resumir en el seu perfil en Twitter les característiques del VIPIT, que ocorre en una persona entre un milió, l'indueix una activació de les plaquetes, s'ha d'identificar aviat i tractar amb immunoglobulines endovenoses, no requereix factors familiars o personals i els seus símptomes apareixen entre quatre i cinc dies després de la vacunació.

L'equip d'investigadors alemany va descobrir aquest efecte arran del cas d'una infermera austríaca de 49 anys, atesa a Viena el 27 de febrer per nàusees, malestar estomacal, les plaquetes baixes i trombosis, que va morir l'endemà.

L'amalgama de símptomes amb els quals es va presentar a l'hospital va sorprendre Sabine Eichinger, l'hematòloga que li va atendre, qui va contactar amb Andreas Greinacher, expert en les reaccions similars vinculades amb l'heparina. «Vaig pensar que es tractava d'alguna mena de reacció immune», va explicar Eichinger a Science. Greinacher va començar a investigar i va rebre mostres de sang d'altres vuit pacients que havien presentat símptomes semblants. Va estudiar els nou casos per a comprovar si podrien haver sofert un trastorn protrombòtic causat per anticossos activadors de plaquetes dirigits contra el factor plaquetari 4, com succeeix amb l'heparina. Tots havien desenvolupat trombosis entre el dia 4 i el 16 després de rebre la vacuna. Quatre van morir.

Els investigadors van concloure que la vacuna d'AstraZeneca «s'associa amb el desenvolupament d'un trastorn protrombòtic que s'assembla clínicament a la trombocitopenia induïda per heparina, però que mostra un perfil serològic diferent», com van recollir en un estudi preliminar recentment publicat. El seu tractament pot ser, per tant, similar al que s'aplica en casos d'HIT, segons planteja Greinacher, qui considera crucial alertar als metges sobre aquesta possible combinació de símptomes. Els quadres es podrien tractar amb immunoglobulines, que ajuden a frenar l'activació plaquetària o amb anticoagulants sense heparina.

Greinacher subratlla a Science que hi ha hagut, almenys, un cas en què un metge va executar els seus consells i que el pacient tractat es va recuperar.