Sánchez vol que el 9 de maig s'acabi l'estat d'alarma

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha assegurat avui que vol que el 9 de maig sigui el "punt i final" de l’estat d’alarma i que a partir de llavors, sigui el Consell Interterritorial qui prengui les decisions, encara que no ha quedat clar si aquest Consell, en què està representat el Govern i les CCAA, pugui prendre mesures de restricció de la mobilitat. Espera, això sí, que l’evolució de la pandèmia i la vacunació aportin les eines necessàries per lluitar contra la pandèmia.

Així ho ha afirmat durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres en la qual ha explicat les fites de la vacuna a Espanya en els propers mesos, en els que espera que el ritme de vacunació porta a Espanya a tenir vacunada al 70 per cent de la població a final d’agost.

Pedro Sánchez ha volgut deixar clar que l’objectiu del Govern és que una vegada vençut el termini del 9 de maig "no sigui necessari prorrogar més l’estat d’alarma". "El que volem és que el 9 de maig sigui el punt i final a l’estat d’alarma, aquest és el nostre objectiu, el nostre propòsit i per a això treballem", ha precisat. 

El cap de l’Executiu ha volgut posar de relleu la cogovernança i el sistema de codecisió que s’ha estructurat en el Consell de Política Interterritorial i que, segons el cap de l’Executiu, suposa el "cor de la resposta" a la pandèmia de coronavirus des de la segona onada, en particular en la tercera i, segons ha dit, "es veurà en la quarta onada si finalment es produeix".

Segons la seua opinió, aquesta cogovernança és el reconeixement exprés del títol vuitè de la Constitució, de quines són les competències que tenen totes i cadascuna de les comunitats autònomes en matèria sanitària, però també en Educació, en Dependència i residències de majors i en el desplegament de vacunació.

Per tant, una vegada que decaigui l’estat d’alarma, Sánchez considera que el Consell Interterritorial ha de ser qui decideixi a través d’aquest mecanisme de cogovernança, on són representats el Ministeri de Sanitat i també els consellers de les CCAA. La seua previsió és que sigui aquest organisme qui pugui continuar responent a qualsevol tipus de rebrot que hi hagi a Espanya, així com al procés de vacunació que s’està duent a terme.

En ser preguntat si el Consell Interterritorial podria prendre mesures que restringeixin la mobilitat en cas que sigui necessari, Pedro Sánchez no ha estat clar. Ha admès que l’estat d’alarma planteja dos instruments fonamentals com són els tancaments perimetrals en les CCAA i les províncies, els confinaments totals o la restricció de mobilitat nocturna, que s’ha "mal anomenat", segons el president, el "toc de queda".

Però s’ha mostrat confit en què la realitat epidemiològica i el procés de vacunació --amb 33 milions de persones vacunades a finals d’agost-- donin els instruments i les eines suficients a aquest Consell de Política Interterritorial en l’àmbit de la sanitat per continuar responent amb eficàcia a la pandèmia.

No obstant, ha defensat que les mesures que adopti aquest Consell seran d’obligat compliment i ha recordat que així ho han decidit els tribunals quan alguns grups han presentat recurs contra les seues decisions. I ho han manifestat, ha dit "a través de cautelars i cautelaríssimes"

"La mateixa judicatura ens està donant una resposta que el Consell Interterritorial, en tots els acords que s’emmarquin en ell, pot comptar amb la validació de la Justícia", ha recalcat.

GAIREBÉ 10 MESOS EN ESTAT D’ALARMA

El proper 9 de maig decaurà l’últim decret d’estat d’alarma emès pel Govern, aleshores, Espanya haurà viscut gairebé 10 mesos sota aquesta situació després que es decretés el confinament el 14 de març de 2020.

A aquest primer decret d’alarma que va establir el confinament per a totes les persones que no treballessin en activitats essencials li van seguir 6 pròrrogues, una cada quinze dies: 27 de març, 10 d’abril, 24 d’abril, 8 de maig i 5 de juny. I cadascuna d’elles va tirar endavant en el Parlament amb menor suport que l’anterior. Vox només va donar suport a la primera pròrroga i el PP va votar en contra en les dos últimes. I la del 5 de juny va tirar endavant gràcies a l’abstenció d’ERC.

El 21 de juny de 2020 finalitzava l’última pròrroga, però uns dies abans, el cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, afirmava que s’havia vençut el virus. Una declaració triomfalista que aviat es va veure desmentida per la mateixa realitat amb la que han tingut que lluitar les comunitats autònomes en primera persona, ja que des que va decaure l’última pròrroga del decret els governs regionals es van quedar al comandament de la situació a cada territori.

Però la controvèrsia entre les mesures que adoptaven les CCAA i els recursos que van començar a produir-se davant dels tribunals va obligar de nou el Govern a aprovar un decret d’alarma que donés cobertura a les mesures autonòmiques. El 9 d’octubre ho va fer per a la Comunitat de Madrid i el 25 d’aquell mateix mes, per a totes les comunitats autònomes. Es va prorrogar el 3 de novembre per 6 mesos i estarà en vigor fins el 9 de maig d’aquest any.