Sánchez situa el seu “objectiu en la fi de l'estat d'alarma el 9 de maig”

El president del Govern, Pedro Sánchez, va afirmar ahir que vol que el 9 de maig sigui el “punt final” de l’estat d’alarma i que a partir de llavors, sigui el Consell Interterritorial el que prengui les decisions. Però no va aclarir si aquest Consell, en el qual està representat el Govern central i les comunitats autònomes, pot prendre mesures de restricció de la mobilitat.

Espera, això sí, que l’evolució de la pandèmia i la vacunació aportin les eines necessàries per lluitar contra el coronavirus. Així ho va afirmar a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, en la qual va explicar les fites de la vacuna a Espanya en els pròxims mesos, en què espera que el ritme de vacunació porti Espanya a tenir vacunada el 70% de la població a finals d’agost, i arribar així als 33 milions de persones.

El cap de l’Executiu va voler posar en relleu la cogovernança i el sistema de codecisió que s’ha estructurat al Consell de Política Interterritorial i que, segons Sánchez, suposa el “cor de la resposta” a la pandèmia des de la segona onada, en particular en la tercera i, segons va dir, “es veurà en la quarta onada si finalment es produeix”.

Es va mostrar confiat que la realitat epidemiològica i el procés de vacunació donin els instruments i les eines suficients al Consell de Política Interterritorial per continuar responent amb eficàcia a la pandèmia. Va defensar que les mesures que adopti aquest Consell seran d’obligat compliment i va recordar que així ho han decidit els tribunals quan alguns grups han presentat recurs contra les seues decisions.

El 9 de maig decaurà l’últim decret d’estat d’alarma. Aleshores, Espanya haurà viscut gairebé deu mesos sota aquesta situació després que es decretés el confinament el 14 de març del 2020.

A aquest primer decret d’alarma que va establir el confinament per a totes les persones que no treballessin en activitats essencials el van seguir sis pròrrogues, una cada quinze dies. El 21 de juny del 2020 va finalitzar l’última. La controvèrsia entre les mesures que adoptaven les comunitats i els recursos que arribaven als tribunals va obligar de nou el Govern central a aprovar un decret d’alarma que donés cobertura a les mesures autonòmiques.

El 9 d’octubre ho va fer per a la Comunitat de Madrid i el 25 d’aquell mateix mes, per a totes les autonomies. Es va prorrogar el 3 de novembre per sis mesos, fins al 9 de maig d’aquest any.

S’acaben el toc de queda i tancament autonòmic amb la fi de l’estat d’alarma Diversos constitucionalistes adverteixen que si decau l’estat d’alarma també suposarà el final tant dels tancaments de frontera entre comunitats com del toc de queda, ja que són restriccions que afecten drets fonamentals. Indiquen que a partir del 9 de maig les autonomies, encara que es coordinin al Consell Interterritorial de Salut, tornen a la situació anterior a l’estat d’alarma i per tant només poden adoptar “mesures ordinàries” en sanitat.

No obstant, indiquen que per a situacions greus poden arribar a limitar drets fonamentals valent-se de la llei de Salut Pública del 1986. Sí que podrien veure’s fins i tot tancaments perimetrals, però serien de zones sanitàries, barris o a tot estirar de ciutats, i amb aval judicial.

Els partits insten a mesures de consens després del 9 de maig Formacions com el PP, Ciutadans, Més País o JxCat han advocat per mesures de consens amb les comunitats per fer front a l’expansió de la Covid-19 davant la fórmula actual de l’estat d’alarma, i algunes formacions com Partit Popular i Ciutadans insisteixen a no seguir limitant drets. El Partit Popular urgeix el Govern espanyol a emprendre reformes legislatives per no continuar limitant “permanentment” els drets i les llibertats dels ciutadans, i altres formacions com Més País i JxCat insten que hi hagi un acord previ amb les comunitats autònomes davant de les restriccions.

El lehendakari, Iñigo Urkullu, va lamentar que l’anunci del final de l’estat d’alarma es fes “sense contrast amb les comunitats autònomes”..

87 milions de dosis disponibles fins al setembre Pedro Sánchez va dir que, fins i tot en l’escenari més “prudent i conservador”, s’aconseguirà l’objectiu d’haver immunitzat el 70% de la població al final d’agost. Va dir que ja a partir de la setmana que ve el nombre de persones que han completat la pauta superi el d’encomanats.

Des del 27 de desembre i fins ahir, 2.852.806 de ciutadans han rebut les dos dosis de Pfizer, Moderna o AstraZeneca, mentre que 3.311.325 han resultat infectats. A mesura que el nombre de dosis es vagi multiplicant –la previsió és que aquest segon trimestre la quantitat sigui 3,5 vegades més gran que al primer–, la campanya anirà accelerant-se de manera que, de cara al 3 de maig, cinc milions de persones hauran estat immunitzades.

En la primera setmana de juny, seran 10 milions de ciutadans; el dia 14 d’aquell mes s’elevaran a 15 milions i, la setmana del 19 de juliol, ascendiran a 25. Espanya rebrà 38 milions de dosis de Pfizer, AstraZeneca, Moderna i Janssen, de la qual arribaran les primeres 300.000 dosis a mitjans d’aquest mes, un total de 5,7 milions fins al juny.

Pendent d’aprovació està la de Curevac, la xifra de vacunes entre l’abril i el juny a 48 milions. Espanya té contractat rebre 87 milions de dosis de l’abril al setembre.

“Estem davant del principi del final”, va dir Sánchez..