La UE reobre el diàleg amb Turquia però li exigeix respectar els drets

Turquia i la Unió Europea es troben a l’inici d’un camí per millorar la seua cooperació, però caldrà veure quant caminaran junts, segons van resumir ahir els líders europeus Ursula von der Leyen i Charles Michel durant l’entrevista amb el president turc, l’islamista conservador Recep Tayyip Erdogan. “Turquia mostra interès a recuperar les relacions amb la UE d’una manera constructiva”, va assegurar Von der Leyen, la presidenta de la Comissió Europea, després de la trobada.

Per la seua banda, Michel, president del Consell Europeu, va celebrar la recuperació del diàleg entre Turquia i Grècia, el rellançament de negociacions sobre Xipre i la “recent desescalada” en les tensions a la Mediterrània oriental, on Ankara s’enfronta a Grècia i Xipre, i va expressar l’esperança que Turquia “reconegui l’oportunitat”. 

Això sí, els dos líders europeus van destacar la seua “preocupació” per l’escàs respecte als drets humans al país eurasiàtic. Von der Leyen va criticar especialment la retirada de Turquia del Conveni d’Istanbul, un tractat europeu per combatre la violència masclista, anunciada el mes passat mitjançant un decret presidencial.

Pel que fa al delicat àmbit de la migració, Von der Leyen va recordar que “l’acord del 2016 continua sent vàlid”. La Unió Europea es compromet a seguir pagant a Turquia per afrontar el “desafiament de quatre mi- lions de refugiats” finançant les seues necessitats bàsiques, educació i salut. 

D’altra banda, la Comissió Europea va criticar el tractament que va tenir la seua presidenta en la visita a Turquia en què es va trencar el protocol i va quedar relegada a un sofà durant la reunió amb el president turc, encara que va voler destacar que Von der Leyen va preferir centrar-se en la substància del viatge i ser part activa de la reunió.

Cadena perpètua a trenta-vuit militars pel cop d’estat del 2016 

Amb penes de cadena per- pètua a trenta-vuit exalts caps de l’Exèrcit turc, es va tancar ahir un dels últims macrojudicis pel fallit cop d’estat del 2016 a Turquia, en què s’ha imputat gairebé mig miler de persones. Entre els condemnats a cadena perpètua per un tribunal d’Ankara es troben dos coronels que van assaltar durant la nit del cop l’edifici de la radiotelevisió pública (TRT) i van forçar una locutora a llegir el comunicat que anunciava la presa del poder pels militars. Un total de 145 dels 497 acusats han estat trobats culpables de diversos delictes, com “subvertir l’ordre constitucional”, “intent d’enderrocar el Parlament, “intent d’usurpar comandos militars” i intent d’“assassinar el president”, a més de “pertinença a banda armada”, va informar l’agència turca Anadolu.