Suspenen una altra vegada l'ingrés a la presó de deu condemnats per l'assalt al Blanquerna

L’Audiència de Madrid va decretar ahir la suspensió de l’entrada a la presó d’onze dels catorze condemnats per assaltar el Centre Cultural Blanquerna de Madrid, que pertany a la Generalitat, durant l’acte de celebració de la Diada del 2013, a l’espera que es resolguin els deu recursos que han presentat al Tribunal Constitucional i la petició d’indult que ha presentat un d’ells. No és la primera vegada que se suspèn l’ordre d’entrada a la presó dels condemnats per aquests fets.

Ara, els magistrats han pres aquesta decisió en vigílies que finalitzés el període perquè aquests onze condemnats ingressessin voluntàriament en un centre penitenciari. I això, malgrat que dos dels condemnats es troben en cerca i captura.

Els fets es remunten a la Diada del 2013, quan en ple acte de commemoració de la festivitat al Centre Cultural Blanquerna de Madrid, que és de la Generalitat, un grup d’ultradretans vinculats a la Falange i a Democracia Nacional va irrompre a l’immoble, va agredir alguns dels presents, entre els quals Josep Sánchez-Llibre, ara president de la patronal Foment del Treball, i va ruixar l’estada amb un gas. També van llançar per terra la senyera, abans de marxar.

Un dels condemnats serà el cap de llista dels falangistes a les eleccions madrilenyes

En un primer moment, l’Audiència madrilenya va condemnar els catorze ultres que van assaltar Blanquerna a penes d’entre sis i vuit mesos de presó per delictes de desordres públics i danys, així com a pagar una indemnització de forma conjunta i solidària a la Generalitat i a l’exdelegat a Madrid Josep Maria Bosch amb 1.372,14 i 94,2 euros, respectivament. Tanmateix, el Suprem va incrementar la condemna i els va imposar dos anys i deu mesos de presó per un delicte de desordres públics en concurs ideal amb el d’impediment del dret de reunió i un agreujant per discriminació ideològica, i un any i un mes de presó per un delicte de danys, a l’apreciar-hi un atenuant per la seua reparació.

No obstant, el Constitucional va obligar el Suprem a revisar la sentència i, el juliol de l’any passat, es va publicar la nova resolució, que fixa condemnes de presó que van dels dos anys i nou mesos als dos anys i set mesos.

Malgrat tot, un dels condemnats, Manuel Andrino, va formar part el 2014 d’una llista ultradretans al Parlament Europeu i és el cap de llista de la Falange a les eleccions regionals de la Comunitat de Madrid del pròxim 4 de maig.

Segons va assenyalar en un comunicat la institució que lidera Rafel Ribó, un dels indicis que apunten a la possible infiltració ultra als cossos de seguretat és el cant de l’A por ellos d’agents de la Guàrdia Civil poc abans d’intervenir per intentar aturar el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.

Per la seua banda, fa uns dies, es va publicar una denúncia en la qual s’afirmava que alguns professors de l’acadèmia bàsica de suboficials de Talarn fan apologia de la ultradreta i es dediquen a proferir crítiques contra Unides Podem.

El síndic demana investigar la presència d’ultres a la policia El síndic de greuges ha efectuat una actuació d’ofici per indagar sobre la suposada presència d’elements ultradretans dins dels cossos policials i de les forces armades, en què ha conclòs que és necessari un informe oficial que posi negre sobre blanc si l’ideari d’extrema dreta ha penetrat a la policia, “la qual cosa podria atemptar contra la legalitat vigent”.

Segons va assenyalar en un comunicat la institució que lidera Rafel Ribó, un dels indicis que apunten a la possible infiltració ultra als cossos de seguretat és el cant de l’A por ellos d’agents de la Guàrdia Civil poc abans d’intervenir per intentar aturar el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.

Per la seua banda, fa uns dies, es va publicar una denúncia en la qual s’afirmava que alguns professors de l’acadèmia bàsica de suboficials de Talarn fan apologia de la ultradreta i es dediquen a proferir crítiques contra Unides Podem.