S'atansa

ERC i JxCat estan negociant, en el marc de l’acord d’investidura per fer president Pere Aragonès, una llei electoral catalana i una reforma del reglament del Parlament. Així ho va avançar ahir a la nit el diari Ara de fonts properes a les converses. Aquestesvan afegir que el futur executiu es dividiria en parts iguals entre republicans i juntistes.

D’aquesta manera, amb els retocs al reglament del Parlament, les dos formacions intentarien combatre el discurs dels ultradretans de Vox i defensar els “drets”. Tanmateix, no han transcendit detalls més concrets.

Igualment, no se sap si la reforma blindaria Laura Borràs, presidenta del Parlament i que és investigada per un presumpte fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC). Pel que fa a la llei electoral, com que Catalunya no ha aprovat mai una norma en aquest sentit, es continua regint per l’estatal, del 1985.

L’esborrany amb què treballen republicans i juntistes inclouria la creació d’una Sindicatura Electoral pròpia, de l’estil de la de l’1-O, els membres de la qual van ser absolts fa uns dies. Amb tot, uns i altres aconseguirien el mateix nombre de conselleries, amb la presidència en mans del republicà Pere Aragonès.

Republicans i juntistes negocien la creació d’una Sindicatura Electoral catalana

Malgrat aquests avanços, el pronòstic de l’exdirigent republicà Joan Tardà que un nou govern d’ERC i JxCat seria “un Vietnam diari” s’està complint, tenint en compte la lentitud amb la qual es desenvolupen les negociacions. I és que la majoria absoluta obtinguda per les forces independentistes, amb 74 dels 135 escons del Parlament, semblava que aplanava el camí de la reedició de la coalició entre ERC i JxCat, amb més implicació de la CUP, però la rivalitat crònica i la pugna estratègica entre els dos actuals socis del govern estan convertint la investidura d’Aragonès en l’enèsim pols agònic.

A finals del mes de març, Aragonès ja es va sotmetre a una primera sessió d’investidura fallida. Només va aconseguir els suports dels seus i de la CUP.

Sense l’aval dels diputats juntistes i el no de la resta de grups, els republicans van veure frustrat l’intent de recuperar la presidència de la Generalitat quaranta anys després. .

No han tingut president des que va abandonar el càrrec Josep Tarradellas, que l’hi va cedir a Jordi Pujol després dels primers comicis autonòmics. JxCat ha anat refredant la possibilitat d’acord, encara que Elsa Artadi, vicepresidenta de la formació, va admetre la setmana passada que ja és més a prop. En aquest sentit, JxCat ha ajornat el congrés extraordinari del 24 d’abril fins als dies 7 i 8 de maig, cosa que permet pensar en un possible acord previ a aquestes dates. Si el 26 de maig no hi ha hagut investidura, es convocaran noves eleccions.

A favor que els electors puguin delegar el seu vot ERC, JxCAT i el PDeCAT donaran suport aquesta setmana al ple del Congrés que els espanyols a l’estranger puguin delegar el vot a una persona de la seua mateixa circumscripció a Espanya, cosa que afectaria directament els polítics encausats en el procés que són a l’estranger. Aquesta modificació legislativa beneficiaria Carles Puigdemont, que és a Bèlgica, o la republicana Marta Rovira, establerta a Suïssa.