Un centenar de víctimes d'un naufragi van ser abandonades a la seua sort

Les més de cent persones que van perdre la vida en el naufragi ocorregut en les últimes hores a la Mediterrània Central van ser abandonades pels Estats que podien salvar-les, ja que no van mobilitzar cap mitjà per rescatar-les malgrat haver estat alertades dos dies abans del perill que corrien, han denunciat avui organitzacions humanitàries, així com organismes internacionals.

"Si s’hagués estavellat un avió de passatgers hi haurien acudit les Armades de mitja Europa, però només eren emigrants, fems del cementiri mediterrani, per a qui no val la pena córrer, i de fet ens quedem sols", van resumir Alessandro Porro, president de SOS Méditerranée i membre de la tripulació del vaixell de l’ONG francesa que va albirar "un mar de cadàvers".

L’Ocean Viking va acudir aquest dijous, juntament amb tres mercants, al rescat de dos barcasses després de ser alertada per "Alarm Phone", un servei telefònic d’ajuda als immigrants, que ja des de dimecres, quan es va posar en contacte amb els migrants en perill, havia intentat sense èxit que les autoritats de Líbia, Malta i Itàlia ajudessin a rescatar-los.

Era "una barca amb 120 persones. O cent, o 130. Mai ho sabrem, perquè totes estan mortes", es va lamentar el president de SOS Mediterranée, que també va trucar insistentment durant dos dies a les autoritats dels països de la Mediterrània perquè enviessin vaixells de rescat, però cap no va respondre, tal com va denunciar l’Organització Mundial per a les Migracions (OIM).

"Aquestes són les conseqüències humanes de les polítiques que no respecten el dret internacional i els imperatius humanitaris més bàsics", va escriure el director de l’OIM, Antonio Ambrosi, en xarxes socials, poc després de conèixer-se el naufragi, mentre la portaveu de l’Alt Comissariat de l’ONU per als Drets Humans (UNCHR), Carlotta Sami, es va preguntar: "Quan serà suficient? Pobres persones. Quantes esperances, quantes pors. Destinades a xocar contra tanta indiferència".

L’enviat per a la situació de la Mediterrània Central i Occidental de l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), Vicent Cochetel, va anar un pas més enllà: "Els Estats tenen drons, avions, equips de telecomunicacions sofisticats, vaixells, però la gent continua morint a les costes del nord de l’Àfrica. El rescat predictible al mar, els acords de desembarcament i la solidaritat amb les solucions posteriors són més necessaris que mai".

En aquest tuit, Cochatel reprenia la reconstrucció detallada que havia fet "Alarm Phone" sobre els esdeveniments que van succeir durant els dos fatídics dies, i enmig d’una forta tempesta, fins la localització dels cadàvers, com que la Guàrdia Costanera líbia no va voler intervenir "perquè estava el mar agitat" o que Itàlia i Malta "van rebutjar la responsabilitat de coordinar les operacions de recerca i rescat".

L’ONG també parla dels avions de Frontex que van detectar la bassa sense motivar una intervenció sobre el terreny i de la decisió de diversos vaixells mercants d’emprendre de forma autònoma la recerca dels nàufrags, juntament amb l’Ocean Viking, malgrat estar a una distància de deu hores de navegació.

Quan l’Ocean Viking va començar aquesta carrera contrarellotge per arribar fins a ells segurament la tragèdia ja havia passat: "El nostre últim contacte amb aquestes persones desesperades en perill va ser a les 21.15 del 21 d’abril", explica "Alarm Phone", que no oblida que no se sap res d’un altre vaixell, amb unes quaranta persones a bord, que va sortir de Líbia més o menys alhora.

"La mort al mar no és un accident, sinó el resultat d’accions i inaccions d’actors europeus i libis. Aquests esdeveniments demostren la necessitat de corredors migratoris segurs i l’abolició de les institucions i guàrdies fronterers violents", va escriure l’ONG en xarxes socials.

Quan l’Ocean Viking va arribar a la zona del naufragi, van trobar les restes del vaixell, però cap supervivent: "A trenc d’alba buscarem de nou, juntament amb tres mercants, sense coordinació ni ajuda dels Estats", detalla Porro en un emotiu relat.

Després van descobrir els cossos i van guardar un minut de silenci: "Ens hi vam atansar i navegàvem entre un mar de cadàvers. Literalment. De l’embarcació en quedava poc, de la gent ni tan sols el nom".

"Les coses han de canviar, la gent ho ha de saber", conclou.