Biden qualifica de "genocidi" la massacre d'armenis per l'Imperi Otomà

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha qualificat aquest dissabte públicament de "genocidi" la massacre de la població armènia durant l’I Guerra Mundial en mans de l’Imperi Otomà, en una declaració sense precedents per un president nord-americà des de fa 40 anys, i que Turquia ha condemnat com un "greu error" que obre una "profunda ferida" entre els dos aliats de l’OTAN després d’aquest acte d’"oportunisme polític".

"Cada any, aquest dia, recordem les vides de tots els que van morir en el genocidi armeni de l’era otomana i tornem a comprometre’ns a evitar que aquesta atrocitat torni a passar", ha fet saber en un comunicat emès amb motiu de la commemoració del Día del Record d’Armènia.

La declaració té un abast extraordinari perquè el Govern turc s’ha negat sempre a reconèixer amb aquesta denominació concreta les morts d’aproximadament un milió i mig d’armenis entre 1915 i 1916 en mans dels otomans.

"Honrem la seua història. Reconeixem el seu dolor. Afirmem la seua història. No repartim culpa però volem assegurar-nos que el que ha passat no torna a passar", ha afegit el president nord-americà.

"El poble nord-americà honra a tots els armenis que van morir en el genocidi que ha començat avui fa 106 anys", ha reiterat el president nord-americà. "Mentre plorem el perdut, girem també els nostres ulls cap al futur, cap al món que desitgem construir per als nostres fills; un món sense màcula pels mals quotidians del fanatisme i la intolerància, on es respecten els drets humans i on totes les persones poden portar la seua vida amb dignitat i seguretat", ha afegit.

Ronald Reagan va ser l’últim president dels Estats Units que va qualificar les atrocitats comeses contra els armenis com un genocidi, el 1981. No obstant, va acabar fent marxa enrere després de rebre pressions de Turquia, ja com a estat successor de l’Imperi Otomà.

La declaració de Biden s’ha produït un dia després de la seua primera trucada com a president amb el seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan, en la qual va donar avís previ de la declaració i va utilitzar la paraula "genocidi", segons funcionaris familiaritzats amb la trucada.

Erdogan ja va avisar el dimecres que la seua administració "continuarà defensant les veritats davant la mentida del 'genocidi dels armenis’i aquells que recolzen aquesta calúmnia amb càlculs polítics", segons l’agència estatal Anatòlia.

Turquia ha estat un soci estratègic clau dels Estats Units, en promoure un pont cap al món islàmic i contrarestant les ambicions russes. Però la creixent fricció en una sèrie de qüestions, inclosa la mà cada vegada més dura d’Erdogan contra els opositors polítics i la premsa, ha portat el líder de Turquia a buscar una relació més estreta amb Moscou.

La resposta del Govern turc ha estat immediata i ha acusat Biden de fer un exercici de populisme i d’oportunisme polític amb aquesta declaració. "Les paraules no poden ni canviar ni reescriure la història", ha declarat el ministre d’Exteriors turc, Mevlut Cavusoglu.

"No tenim res a aprendre de ningú sobre el nostre passat. L’oportunisme polític és la traïció més gran a la pau i la justícia", ha afegit en el seu compte de Twitter, on ha acusat Biden de fer la declaració "basada només en el populisme".

En una declaració al marge, el Ministeri d’Exteriors turc ha acusat als EUA, aliat en l’OTAN, d’obrir "una ferida profunda que soscava la nostra confiança i amistat mútues". Segons el Ministeri, el president dels Estats Units ha comès un "greu error", en seguir el camí dictat per "cercles armenis radicals i grups anti-Turquia".