Biden reconeix com a genocidi la matança d'armenis i tensa la relació amb Turquia

El president nord-americà, Joe Biden, es va convertir ahir en el primer mandatari dels EUA a descriure com a “genocidi” la matança de més d’1,5 milions d’armenis que va dur a terme l’imperi otomà, actual Turquia, en el context de la Primera Guerra Mundial. “El poble nord-americà homenatja tots aquells armenis que van morir en el genocidi que va començar fa avui 106 anys”, va dir Biden en un comunicat amb motiu de l’aniversari de la matança.

Aquesta decisió promet debilitar encara més la relació entre Washington i Ankara, un dels seus aliats més importants a l’OTAN i soci estratègic dels EUA a l’Orient Mitjà. I és que, encara que el Govern turc reconeix l’assassinat de cristians armenis entre 1915 i 1923, es nega taxativament a acceptar el terme genocidi per descriure el que va ocórrer.

El genocidi armeni ha estat reconegut per almenys 29 països des de l’any 1965

Els llaços entre els dos països s’han vist debilitats en els últims anys, especialment arran del cop militar fallit del 2016, del qual Erdogan culpa el predicador islamista Fethullah Gülen, autoexiliat als EUA.

Malgrat que Biden ja havia comunicat hores abans al seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan, la seua intenció de declarar la matança com a “genocidi”, després del comunicat, el ministeri de l’Interior de Turquia va titllar de “greu error” les paraules de Biden, al qual va acusar de deixar-se portar per la pressió de “cercles armenis radicals i grups antiturcs”. “L’oportunisme polític és la traïció més gran a la pau i la justícia”, van asseverar des del departament.

El genocidi armeni ha estat reconegut des del 1965 per 29 països (Espanya no figura en aquesta llista) i la pressió perquè els Estats Units fessin el mateix ha augmentat en els últims anys, alimentada per la nombrosa diàspora armènia al país. De fet aquest reconeixement va ser una de les promeses electorals del demòcrata, que va assegurar que els drets humans serien un pilar fonamental de la seua política exterior. El primer ministre d’Armènia, Nikol Pashinyan, per la seua part, va donar les gràcies al mandatari.

Aquesta data, el 24 d’abril, recorda la mort, l’any 1915, de més d’1,5 milions de civils armenis que van ser deportats massivament per ordre del govern dels Joves Turcs a Síria, per por que s’aliessin amb Rússia a la Primera Guerra Mundial. Gran part dels deportats van morir pel camí, o bé assassinats per soldats otomans o per mercenaris kurds, bé per fam o malalties. Durant aquest període, altres grups ètnics cristians també van ser massacrats per l’imperi otomà, entre els quals els assiris i els grecs pòntics. És per aquesta raó que, a diferència del que opina i defensa Turquia, molts historiadors consideren aquesta massacre com el primer genocidi del segle XX.