El Marroc eleva la tensió amb Espanya amb una queixa pública

El Gobieno del Marroc ha elevat avui la tensió amb el d’Espanya per com ha gestionat l’entrada al seu territori del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, que es troba hospitalitzat a terra espanyol per rebre atenció mèdica després d’encomanar-se pel coronavirus.

L’enuig de Rabat es va fer públic un dia després que el Ministeri d’Exteriors marroquí convoqués dissabte a l’ambaixador espanyol a Rabat, Ricardo Díez-Hochleitner, per "exigir-li les explicacions necessàries" sobre l’entrada i presència de Ghali a Espanya.

La reacció del Marroc contrasta amb el to moderat de Madrid, que ahir va intentar treure ferro a aquesta convocatòria a l’ambaixador, que l’Oficina d’Informació Diplomàtica va qualificar d’una "reunió (que) es va produir dins de la normalitat de les relacions diplomàtiques que mantenen els dos països".

Només hores després, la diplomàcia marroquina ha emès avui un comunicat en el qual, amb to inusual, va expressar la seua "decepció", va deplorar oficialment l’actitud del Govern d’Espanya, i va detallar les raons del seu malestar.

"El Marroc expressa la seua decepció cap aquest acte contrari a l’esperit de partenariat i de bon veïnatge i que té a veure amb una qüestió fonamental per al poble marroquí i les seues forces vives (la qüestió del Sàhara Occidental)", resa el comunicat del Ministeri d’Exteriors marroquí.

La font va afegir que la decisió d’Espanya d’acollir a Ghali "suscita gran incomprensió" i "interrogants legítims": "Per què el denominat Ghali va ser admès a Espanya d’amagat i amb un passaport fals?" referint-se a les informacions que va publicar la revista internacional "Jeune Afrique" segons les quals Ghali va ser admès en un hospital a Logronyo sota el nom de Mohamad Benbatouch, de nacionalitat algeriana.

"Per què Espanya va creure útil no avisar el Marroc?; per què va optar per la seua admissió sota una falsa identitat?; per què la justícia espanyola encara no ha reaccionat a les múltiples denúncies presentades per les víctimes (contra Ghali)?", pregunta la mateixa font oficial marroquina.

Es referia a la petició de l’Associació Canària de Víctimes del Terrorisme (Acavite), que va demanar aquest dissabte a les autoritats d’Espanya "que detinguin immediatament" a Ghali per "assassinats de treballadors canaris" a l’antic Sàhara espanyol, així com de ser "autor material i intel·lectual i qui ordenava els metrallaments, assassinats, segrestos massius i desaparicions de tripulacions en alta mar dels mariners canaris" entre 1973 i 1986.

Una altra ONG, la també promarroquina Associació Sahrauí per a la Defensa dels Drets Humans, s’ha posat en contacte amb la Fiscalia de l’Audiència Nacional perquè se citi a declarar a Ghali.

Arran d’una querella d’aquesta associació contra el líder del Polisario, l’Audiència Nacional va obrir el 2012 una investigació per un presumpte delicte de genocidi, tortures, assassinat i desaparicions al Sàhara Occidental, però mai no va poder interrogar-lo i el cas va ser arxivat provisionalment

En la querella es denunciava el tracte que el Frente Polisario va donar a Tinduf (Algèria) en els anys 80 del segle passat als presoners de guerra i els ciutadans sahrauís, especialment els d’origen espanyol, així com per "retenir contra la seua voluntat milers de saharuis en aquests camps de Tinduf".

La ministra espanyola d’Afers Exteriors, Arancha González Laya, va argumentar el divendres que Ghali va ser admès a Espanya "per raons estrictament humanitàries", i va afegir que Espanya és "un país responsable amb les seues obligacions humanitàries".

CONTRADICCIONS ESPANYOLES, SEGONS ANALISTES

El politòleg marroquí, Mustapha Shimi, va dir a Efe que amb la seua reacció, el que Rabat vols és "posar Madrid davant de les seues contradiccions", la qual cosa segons ell Espanya practica amb el Marroc: d’una banda, una política oficial que lloa les relacions estratègiques bilaterals davant una altra diplomàcia "més ambigua i discreta".

L’incident de Ghali se sumeixi a altres episodis en els últims anys que semblen posar fi a la "lluna de mel" que han viscut en la passada dècada les relacions bilaterals entre Espanya i el Marroc.

Això va quedar de manifest des del desembre passat quan ambdós països van suspendre la celebració de l’Illa de la Reunió d’Alt Nivell (RAN) invocant la raó del repunt de la pandèmia, però això no va impedir que només un mes després, el Marroc rebés amb tots els honors una delegació del govern nord-americà que va viatjar a la ciutat sahrauí de Dajla.

Les relacions bilaterals es van veure també afectades per l’actitud de Madrid en desmarcar-se de la nova postura de l’expresident nord-americà, Donald Trump, que va reconèixer la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental en els últims dies del seu mandat.

El periodista marroquí Mohamed Ezzouak, fundador i director del portal assabentat "yabiladi .com", creu que la convocatòria de l’ambaixador espanyol entra en el marc d’una lògica de "clarificació" de la postura de Madrid sobre el conflicte del Sàhara.

"Després del reconeixement de la marroquinitat del Sàhara pels Estats Units, el Marroc espera d’Espanya un senyal fort del mateix ordre", va explicar Ezzouak en declaracions a Efe.

Un senyal que el Marroc va expressar en els últims mesos a través del ministre d’Exteriors marroquí, Naser Burita -qui marca una nova línia diplomàtica més agressiva en la defensa de la sobirania marroquí en el Sahara- quan va demanar que Europa "havia de sortir de la zona de confort" que suposa escudar-se després de l’ONU per buscar una sortida negociada al conflicte a l’excolònia espanyola. EFE