L'exposició de la mare gestant al fum del tabac o dels cotxes influeix en la conducta de la primera infantesa dels fills

L'exposició de la mare gestant al fum del tabac i a la contaminació del trànsit rodat poden influir en el desenvolupament de la conducta en la primera infantesa. Ho conclou l'estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) en què hi ha participat Jordi Julvez, investigador de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV).

La recerca ha detectat que dormir més, mantenir una dieta saludable i el vincle dels pares amb altres famílies i amics ajuda els infants d'entre 6 i 12 anys a millorar el comportament. L'estudi forma part del projecte europeu Human Early-Life Exposome (HELIX). S'ha fet seguiment a 1.287 nens i nenes d'entre 6 i 11 anys per caracteritzar-ne les exposicions i els problemes de conducta que presenten.

L'estudi se centra en l'impacte que el conjunt d'exposicions ambientals (químiques i no químiques) durant l'etapa prenatal i postnatal pot tenir en el comportament infantil. Fins al moment aquestes exposicions ambientals s'havien estudiat de forma separada i no múltiple.

Es desconeixen encara les causes dels problemes de conducta, però sí que se sap que el component genètic implicat en aquests trastorns interactua amb múltiples exposicions socials i físiques que resulten especialment sensibles en els períodes prenatals i de la infantesa.

Segons l'estudi, durant l'embaràs, el tabaquisme i el trànsit van ser els factors que van mostrar associacions més fortes amb els problemes de conducta. Aquesta exposició materna al tabaquisme "està estretament relacionada amb d'altres coexposicions, com ara els símptomes de psicopatologia dels pares, els factors socioeconòmics, els hàbits de fumar del pare i l'entorn de la llar".

També una alta exposició al plom i al coure, la contaminació de l'aire interior de les cases i una dieta poc saludable es van associar amb més problemes conductuals, i una alta densitat del trànsit de vehicles a la carretera més propera a l'habitatge durant l'embaràs es va associar amb puntuacions més altes de problemes d'externalització (síndromes conductuals agressives i d'infracció de normes) i TDAH.

L'explicació biològica és plausible, però els mecanismes exactes pels quals això passa encara no es coneixen bé. Això passaria en part pel ràpid desenvolupament del sistema nerviós en la gestació, però també perquè l'exposició té lloc a l'úter. Entre els infants observats, els que dormen més, mengen bé i tenen més contacte social a través de les relacions familiars i socials dels pares, presentaven menys problemes de retracció (per exemple, no parlar), de somatització (mals de cap) i d'ansietat o depressió (nervis).

Una de les associacions més fortes amb el TDAH es va observar amb els llaços socials i familiars dels pares (principalment de la mare).