CATÀSTROFE MEDIAMBIENTAL
Txernòbil, 35 anys després
Segueix sense conèixer-se el nombre de víctimes provocat per l'accident nuclear més gran de la història || Els efectes poden tardar a desaparèixer 24.000 anys
Imatge de la zona d’exclusió de Txernòbil, amb les restes de la central nuclear al fons.
Tres dècades i mitja després del pitjor accident nuclear de la història, la catàstrofe de Txernòbil perviu en les consciències col·lectives dividida entre el record simbòlic i els efectes reals que encara es perceben en una regió –al nord d’Ucraïna i prop de la frontera amb Bielorússia– on l’any passat un incendi als boscos de la zona va provocar un repunt de radiació fins a setze vegades per sobre dels nivells normals.
Els fets van començar a les 01.23 de la matinada del 26 d’abril del 1986, durant una prova planificada del sistema de seguretat a la Unitat 4 de la planta. Un tall elèctric, afegit a una sèrie de fallades de l’operador, va desembocar en la fusió del nucli del reactor RBMK de la unitat.
Atès que el reactor no estava protegit per una cambra de contenció, l’explosió de vapor resultant va travessar el sostre de la unitat i va fer ploure trossos de barres de combustible i grafit altament radioactiu per l’entorn. Els incendis van generar un fum radioactiu que va transportar partícules contaminades sobre Ucraïna, Bielorússia i Rússia, així com part d’Escandinàvia i Europa en general.
Segons el nombre de morts oficial, reconegut per la comunitat internacional, només 31 persones van morir com a resultat immediat de l’explosió, mentre que l’ONU estima que només cinquanta morts poden atribuir-se directament al desastre.
El 2005, no obstant, va anticipar que un mínim de 4.000 podrien haver mort com a resultat de l’exposició a la radiació, moltes de les quals residents de Prípiat, la localitat habitada més pròxima a la central, els 50.000 habitants de la qual van ser evacuats per no tornar mai. El nombre real d’afectats és impossible de conèixer.
Víktor Suixko, subdirector del Centre Nacional d’Investigació de Medicina Radiològica amb seu a Kíev, Ucraïna, va descriure Txernòbil com “el desastre antropogènic més gran en la història de la humanitat”, després d’estimar que cinc milions de ciutadans de l’ex-URSS han patit com a resultat de la catàstrofe.
Prípiat existeix ara en uns llimbs particulars, una ciutat fantasma per als humans i una possible reserva natural per als animals. De fet, el Govern ucraïnès ha reactivat la seua iniciativa per aconseguir que la Unesco declari l’àrea immediatament afectada, malgrat que els estudis científics han determinat que la radiació en algunes zones tardarà 24.000 anys a desaparèixer, si ho fa alguna vegada.
