Deixin pas a Nancy Roqueta, una "àvia TikTok" amb tres milions de fans

Es tenyeix el cabell de blau i rosa, balla enèrgiques coreografies de cançons de hip-hop i reggaeton i ha col·laborat amb artistes com el colombià Camilo: no és una estrella del pop adolescent, és Nancy Roqueta, una argentina de 71 anys els vídeos dels quals a la xarxa social TikTok donen la volta al món.

"És el millor regal que puc tenir, abans de les meues ocurrències reia jo i res més, però vesteix? Mai així, tantes persones", diu a Efe Roqueta, que només en TikTok té 2,7 milions de seguidors i desenes de milers de reproduccions a cada un dels seus vídeos humorístics.

LA QUARANTENA LA VA PORTAR A TIKTOK

Roqueta, professora de música jubilada, explica que tot va començar a l’inici de la pandèmia per covid-19, durant les setmanes en què es va popularitzar TikTok, plataforma que permet als usuaris penjar breus vídeos de diferents estils.

Amb el contagiós riure que té per comunicar-se, Roqueta no va tardar a enlluernar els qui veien els seus primers vídeos, encara que ella reconeix que al principi no sabia esborrar-los: "ara sí que em surt, però abans, com sortís, així ho enviava".

Potser aquesta naturalitat, que tan aviat li permet compartir un vídeo seu tocant l’acordió com un explicant les seues receptes, va ser part de la seua popularitat "tiktokera".

Les reproduccions es van disparar quan l’artista argentina Lali Espósito li va comentar un dels seus gags i més tard es van multiplicar exponencialment quan Camilo, autor de cançons com a "Vida de ric" i "Nadó" i un dels cantants més populars de l’actualitat, va començar a fer diversos microvídeos juntament amb ella.

"El em va dir 'vull que cantis amb mi aquesta cançó', i jo li dic 'bo, m’aprendré la lletra i ho vaig fer i li va encantar. Diu que jo soc la seua 'tiktoker' favorita", explica Roqueta entre rialles.Un dels seus somnis seria poder "conèixer-lo personalment o que puguem fer alguna música junts", encara que també li agradaria conèixer a Lali.

UN ESPERIT JOVE

Tal com va passar 2020, i havent estat la majoria del temps protegida a casa -ara ja ha rebut la primera dosi de la vacuna contra el coronavirus-, Roqueta va aprofitar per connectar-se de manera improbable amb la Generació Z.

Un dia va anar a la perruqueria i va demanar que li tallessin els cabells rapats en un dels costats i tenyits de rosa i blaus, "la qual cosa es fan ara tots els joves que es posen de tots els colors i es pelen d’un costat".

"Anava per la platja i els seguidors em reconeixien pel cabell", rememora sobre les seues últimes vacances a la costa argentina, en les quals va passar una gran quantitat de temps fent-se fotos amb els fans.

En un any complicat per a molts adults grans, a ella la vida "li ha canviat per bé".

"Jo ho faig per divertir-me, perquè m’agrada. Em va tenir molt entretinguda TikTok. I a través de les xarxes em vaig connectar amb gent que el necessita", explica sobre associacions benèfiques que va conèixer per internet i amb les quals ara col·labora a la seua ciutat, Hurlingham, als afores de Buenos Aires.

"Desesperació per aprendre", aquest és l’autodiagnòstic que es dona aquesta particular influencera de 71 anys, una de les primeres adultes grans llatinoamericanes en generar una comunitat de seguidors en aquesta xarxa social.

I és que, quan es va jubilar, Roqueta es va inscriure en la carrera de viola a la Universitat Nacional d’Hurlingham.

Ara toca aquest instrument de corda en l’orquestra simfònica d’aquesta universitat -a més de ser el seu acordionista solista, ja que aquest és l’instrument que toca de tota la vida.

Troba a faltar els seus companys d’orquestra, ja que no poden assajar de manera presencial, però almenys sí que veu de tant en tant la seua família: té dos fills i cinc nets, encara que la seua personalitat és amb tota seguretat de les més joves de la família.

Aquest "regal" de la popularitat i l’afecte dels milions de missatges que rep en cada vídeo li ha arribat a Roqueta després d’una vida no exempta de revessos: nascuda a l’Uruguai, va enviduar allà el 1979 i va emigrar a l’Argentina, on va començar de zero fins que va aconseguir ser professora de música en escoles.

"Soc feliç amb el que faig", sentència, una altra vegada amb un somriure infrangible.