PROCÉS TRIBUNALS
Serret admet a Llarena que va desobeir el Constitucional per “mandat popular”
La lleidatana rebutja, tanmateix, les acusacions de malversació des de la seua conselleria d'Agricultura || Queda en llibertat amb mesures cautelars i sospesa demanar el trasllat de la seua causa a Catalunya
L’exconsellera d’Agricultura i diputada d’ERC, la lleidatana Meritxell Serret, va reconèixer ahir davant del magistrat que instrueix la causa del procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que va desatendre els requeriments fets pel Tribunal Constitucional sobre la realització del referèndum de l’1-O, però va matisar que ho va fer “assumint el mandat democràtic” que els va instar a tirar-lo endavant. Així mateix, va negar que des de la seua conselleria s’assumís alguna despesa il·legal relacionada amb la consulta que es pugui enquadrar en el delicte de malversació de cabals públics, delicte pel qual, de moment, també està processada.
Durant el tràmit, el jutge li va comunicar formalment el seu processament per ambdós delictes, si bé el de malversació previsiblement decaurà atesa l’absolució d’altres exconsellers que van actuar de forma similar, com Santi Vila o Meritxell Borràs, segons va establir la sentència del procés. Després de la seua compareixença, Serret va reiterar l’aposta per continuar treballant per una “solució política i democràtica” d’un conflicte que mai no hauria d’haver acabat als tribunals de justícia, va recalcar.
.
L’exconsellera va sortir sense mesures cautelars i sospesant si demanar el trasllat de la causa a Catalunya. Va estar acompanyada en tot moment per la plana major de l’independentisme. Per donar-li suport hi van ser-hi, entre d’altres, el vicepresident Pere Aragonès i la portaveu del Govern, Meritxell Budó, i també diputats d’ERC, JxCat, la CUP i EH Bildu, que van assenyalar que la seua causa és una mostra més de la “revenja” de l’Estat contra el sobiranisme i van demanar l’amnistia.
La diputada va tornar el març passat després de més de tres anys a Bèlgica per regularitzar la seua situació judicial. Sobre ella no pesava una euroordre de detenció, però sí una d’arrest a Espanya que va quedar sense efecte al personar-se al Suprem.
Turull, el primer pres per l’1-O a acudir a la justícia europea L’exconseller Jordi Turull serà el primer pres condemnat per l’1-O que recorrerà la seua condemna, que li imposa una pena de 12 anys de presó pels delictes de sedició i malversació, davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans. L’exconseller, que té intenció de presentar en les properes setmanes una demanda per vulneració de drets davant del tribunal amb seu a Estrasburg, confia que els dos vots particulars contraris a la sentència del Tribunal Constitucional que confirmava la pena imposada pel Tribunal Suprem li siguin beneficiosos en el seu camí a Europa.
Aquests dos discrepants van considerar que la sentència imposada era “desproporcionada”..